Diari de guerra de Domènec Piqué- del 4 juny 1938 al 29 abril 1939


1939, Com ho vivien des de “casa”…

Algunes notes de les diverses cartes que escrivia la seva esposa, Amèlia Estades, i que no van arribar fins més tard al camp de concentració de Miranda de Ebro on era presoner. La primera, la del 2 de març, va arribar el 14 d’abril…

En totes va explicant els esforços per aconseguir els avals que havien de facilitar l’alliberament, i l’evolució i el dia dia de la seva filla, que encara no tenia l’any.

Cornellà 2 de marzo de 1939,

Ayer recibí tu postal del 23, que siendo la primera que ha llegado a mis manos puedes imaginarte la alegría que me causó, aunque ya sabía, por Francisco, que Jaime había tenido noticias tuyas y que te encontrabas en Miranda de Ebro.

…Yo estaba sufriendo pues tenía a la nena muy malita, que ha tenido después de una cosa gástrica, bronquitis y por último pulmonía, pero gracias a la virgen ya esta completamente restablecida

Cornellà 22 de marzo de 1939

Ayer vino el señor que le diste el encargo que viniera a casa, pues no ha podido venir antes por hallarse enfermo, y como me dices en la carta te mando una camisa, una camiseta, unos calzoncillos i unos calcetines i también cuatro pastillas de chocolate que ya veras la buena voluntad, que aun que ahora hay muchas más cosas no son para mandar en un paquete.

… pues como decía no creas que he estado inactiva para conseguir el aval, lo que pasa que son muchos los que lo piden y antes de hacerlo se miran mucho.

Nuestra hijita esta cada día más hermosa pues aun que no anda , por lo que ha estado enferma, no creas que ha adelgazado. Ya dice papa, mama y cuando le digo (donde esta papa) te señala en el retrato que hay encima de la mesita de noche y sino le doy el retrato enseguida para que le de un beso, se pone a llorar hasta que se lo doy.

Te contaría muchas más cosas pero prefiero que lo veas por tus propios ojos que no a través de una carta (es tan cariñosa) que ha sido la alegría de esta pobre esposa en los días de angustia.

Cornellà 25 de marzo de 1939

…..Me sabe mal escribirte sin poderte mandar el aval, pues aun no esta hecho, pero si no lo hago tu aun estarás más intranquilo….

Nuestra nenita esta muy bien y no me había acordado decirte que ya tiene cinco dientes y si te coge un dedo y se lo mete a la boca, puedes creerme que te deja un buen señal. Se come el pan como una persona mayor

El día 22 te mandé un paquete con la ropa interior que me mandabas pedir, y el día 13 un giro de 25 pesetas, ya dirás si lo recibiste.

Cornellà 2 de abril de 1939

Hoy hace un año que nació nuestra nenita, no quiero dejarte de escribir aunque ya me imagino que tu pensamiento estará con tu hijita que cuando la veas, que si dios quiere será pronto, no la vas a conocer de tan hermosa que se esta poniendo. Ya tiene seis dientes y tiene una conversación que se explica como una persona mayor, aunque yo no la entiendo, me parece que dice que vengas pronto que tiene muchas ganas de verte y que la saques a pasear, pues ayer que era domingo de ramos y la lleve a bendecir la palma, no puedes imaginarte la alegría que tuvo al ver tanto movimiento, con todo el mundo se reía y tenia un trabajo a estirar todas las mantillas que tenia delante.

….Cuando me escribas ya me dirás si has recibido las 25 pesetas que te mande el día 31 del pasado, que estas si que te pido que así que las recibas me escribas en seguida, te las mandé certificadas y por avión.

………

Adiós esposo mío hasta otra. Recibe muchos besos de tu hijita que ahora esta durmiendo y un fuerte abrazo de tu esposa que desea hacértelo tan fuerte hasta que te enfades.

Amelia Estades de Piqué

[@more@]



Comentaris tancats a 1939, Com ho vivien des de “casa”…


1939- Avui, fa un any just, va néixer …

1 d’abril 1939

Instal.lació de la llum.

2 d’abril del 1939

Avui fa un any just va néixer la nostra filla.

De bon matí el company Ciurana m’ho recorda i comentem la diada, Ra—- (il.legible a l’original), etc. i a tots ens espurnegen els ulls.

A la tarda em criden al Camp perquè em presenti a Juan de Dios. És per entregar-me el paquet de la roba que havia demanat.

5 d’abril 1939

Surt el company Galiano.

Octavi Galiano, en tornar a casa escriu aquesta postal a l’Amèlia, esposa de Domènec Piquè.

Barcelona a 6-4-39 Año Triunfal.

Sra. Dña. Amèlia Estades.

Muy Sra mia,

El motivo de estas letras es el manifestarle que siendo el que suscribe un íntimo amigo y compañero de su esposo. D. Domingo Piqué, este me encarga al yo salir en libertad que le dirija a V. cuatro letras notificandole se encuentra bien de salud ,y que le envie urgentemente dinero.

Como quiera que me encuentro enfermo no le soy mas extenso y me limito a cumplimentar el encargo de mi buen amigo Piqué.

Mande en lo que guste a este S.S.

g.e.s.m

Octavio Galiano

[@more@]



Comentaris tancats a 1939- Avui, fa un any just, va néixer …


Març 1939- Els AVALS que no arriben al Camp de concentració

17 de març 1939

Em tornen a tallar els cabells. A última hora de la tarda fa una nevada molt forta. Queda tot blanc.

18 de març 1939

Segueix nevant.

19 de març 1939

Segueix nevant.

21 de març 1939

Rebo una postal de la meva esposa, son les primeres noves que tinc. Segueix nevant.

Transcripció de la postal rebuda-

Cornellà, 13 de marzo de 1939, III Año Triunfal

Apreciado esposo. supongo que habras recibido las dos cartas que te he escrito, yo hoy he recibido las dos postales una del 13 de febrero y la otra de 5 de marzo.

Supongo que por avales declarados te podré mandar 25 ptas esto sera hoy o mañana. De los avales creo que pronto estara pues como casi no te conocen por el poco tiempo que llevamos aquí he empleado más tiempo pues he tenido de necesitar firmas de personas que te conocieran.

De la nenita esta cada dia mas hermosa , ya dice papa, mama, teta i otras muchas cosas que aunque no la entiendo quiere decir que vengas pronto a ver si por su cumpleaños estas a su lado .

Adios esposo mio.

Amelia E.

23 de març 1939, escriu aquesta postal a la seva esposa Amèlia, des del camp;

Miranda de Ebro 23 Marzo de 1939. III Año Triunfal.

Apreciada esposa: Acabo de recibir tu postal del 13 corriente no puedes imaginarte la alegria que me ha causado, son las primeras noticias que he recibido tuyas. Escribeme amenudo. Supongo habras recibido la visita del Sr. Vallès que te habra puesto al corriente de todo. Manda avales certificados y por avión, es lo que necesito.

Por ahora yo estoy bien y espero que tanto tu como la nena estareis bien y que pronto podremos volver a reunirnos. Tu tienes la llave de mi libertaad.

El dia 17 escribi al Sr. Masana pidiendole aval.

Al escribirme puedes hacerlo por carta y decirme algo de Norberto y Jaime.

Procura mandar rapidamente por avión y certificado, el primero que tengas listo no pierdas tiempo. saludo a todos de mi parte y tu recibe para la pequeña muchos besos, que hermosa debe estar y tu recibe el cariño de tu esposo.

Domingo Piqué.

24 de març 1939

Rebo 25 pessetes per valors declarats. Continua el mal temps.

27 de març 1939

Rebo una carta certificada que em produirà molta alegria perquè em pensava que eren els avals.

Posen els vidres a les finestres.

28 de març 1939, Escriu aquesta postal a la seva esposa Amèlia des del Camp.

Miranda de Ebro 28-3-39 III Año Triunfal.

Apreciada esposa;

Ayer recibí tu carta certificada que me causó mucha alegría pues creí que eran los avales. Celebraré que al recibir la presente os halléis en perfecto estado de salud como el mio por ahora (ADG).

Amelia interesa que antes del dia 9 tenga en mi poder los avales que puedas, pues de lo contrario me pasaran a un batallón de trabajadores y entonces la tramitación de la libertad es mucho más costosa, pues depende del sitio en donde te manden a trabajar. Por lo tanto procura mandarlos cuanto antes por avión certificado y no es por demás que el dia que me los mandes pongas un telegrama anunciándome el envio de los mismos.

Supongo que Norberto tambien habra hecho algo para obtener los avales, pero me extraña, no obstante que no hayáis podido mandar nada antes. Al menos me hubieras mandado el certificado de buena conducta del Sr. Poch. Espero me mandaras avales suficientes para obtener la libertad pues e lo contrario, mi ausencia podria prolongarse bastante.

Recuerdos a todos, besos a la pequeña y tu recibe un fuerte de tu esposo que ansia la libertad.

Domingo

29 de març 1939

Em rebenten un furóncol que tenia al pit.

31 de març 1939

Durant la nit se’m rebenta un altre furóncol que tenia sota el braç dret. L’encarregat del botiqui diu que em portarà al metge perquè em donin injeccions.

[@more@]



Comentaris tancats a Març 1939- Els AVALS que no arriben al Camp de concentració


Tercera carta des del Camp de concentració -1939.

Aquesta és la tercera carta escrita des del camp de concentració de Miranda de Ebro, sense rebre encara resposta, tot i que feia ja dos dies que la seva dona havia escrit… La carta va trigar molt en arribar degut, suposadament, a que el van traslladar de la 19 Cia., al 2º batallón, 20 Cia.

Miranda de Ebro, 5 de Marzo 1939, III año triunfal.

Apreciada esposa e hijita:

Supongo habras recibido las dos postales que te he escrito desde que estoy en este campo y deseo que aunque no he recibido noticias tuyas, os encontréis las dos bien de salud (a.d.g.).

No dudo habrás desplegado la máxima actividad para la consecución de los avales, única manera de recobrar la libertad. El que más me interesa es el del ayuntamiento de aqui y avalado por falange, y al Sr. Poch uno por los años que he prestado mis servicios. Lo mismo estos que los que tengas mándalos certificados por avión.

Además de los Sres. que te indiqué para ir a visitar, convendría fueras a ver a Juan Massó de la casa Musté, Claris nº32, y después averiguar la dirección, me parece que la tienes , del Sr. Juylian Matheu y su hermano Pepe y visitarles seguidamente exponiéndoles mi situación y lo que necesito.

Muchos recuerdos a todos los conocidos, besos para la pequeña y un abrazo de tu esposo que no te olvida.

Domingo Piqué

( Escríbeme pronto)

Campo de Concentración. 2º Batallón- 20 Cia. Miranda de Ebro

-VEURE POSTAL ORIGINAL-

[@more@]

Comentaris tancats a Tercera carta des del Camp de concentració -1939.


1939- Malalt, al Camp de concentració de Miranda de Ebro

10 de març 1939

Surt en llibertat el company Oriol i també el Sr. Vallès, els quals els encarrego diversos encàrrecs.

12 de març 1939

Desprès d’uns dies de trobar-me malament del cap (*), vaig a reconeixement i em recepten tres aspirines diàries durant tres dies.

Els companys m’atenen molt bé.

16 de març 1939

Surt en llibertat el company Codina. Torno a reconeixement i em recepten dos "compresol" al dia, durant 3 dies.

Els mals de cap no em deixen.

(*) Va ser ferit al cap durant la batalla de l’Ebre.

[@more@]

Comentaris tancats a 1939- Malalt, al Camp de concentració de Miranda de Ebro


la segona carta des del camp de concentració. 1939

Aquesta és la segona carta enviada des del camp, sense rebre resposta…

Miranda de Ebro.

Apreciada esposa e hijita: Supongo habras recibido la postal que te anunciaba mi ingreso en ese Campo, donde aún continuo bien de salud, como así os deseo a ti y pequeña.

En cuanto a los avales que te pedía, espero que habras hecho lo necesario y que si no los has mandado todavia, poco faltarà, pues de ellos depende el volveros a abrazar. Supongo te hiciste cargo de lo que necesito, avales sobre mi conducta personal, por lo tanto puedes ir al Ayuntamiento, al Sr. Poch y si hay puesto de la Guardia civil y al delegado local de falange que no se quien debe ser. Yo escribí al Sr.Villalonga y a Norberto, si no has ido ves enseguida. Amelia, piensa que de la rapidez en recibir algún aval depende mi libertad. Escribeme.

Besos a la pequeña y tu recibe un abrazo d e tu esposo.

Domingo Piqué.

Campo de Concentración 19 Cia. Miranda de Ebro

-VEURE POSTAL ORIGINAL –

[@more@]

Comentaris tancats a la segona carta des del camp de concentració. 1939


Primera carta des del camp de concentració.1939

Miranda de ebro

Apreciada esposa: Me encuentro internado en un campo de concentración de aquí, interesa me mandes urgente avales sobre mi persona para poder salir. Estos avales pueden ser del Alcalde o personalidades eclesiasticas o civiles , además de sellados por una organización política. Procura ver al Sr. Poch, a Norberto o jaime y a quienes creas que puedan hacer estos avales, de la rapidez de mandarlos depende el abrazarte antes. Mándalos certificados a este campo. Si puedes mandame dinero por giro.

Muchos besos a la pequeña y tu recibe los afectos de tu esposo que no te olvida.

Domingo Piqué

Mis señas son: Campo de concentración de Prisioneros – Miranda de Ebro (Burgos)

– VEURE POSTAL ORIGINAL –

[@more@]

Comentaris tancats a Primera carta des del camp de concentració.1939


1939- L’ingrés al camp de concentració de Miranda de Ebro

20 de febrer 1939-

Ens apliquen la vacuna antitífica. Primera dosi.

27 de febrer 1939-

Avui compleixo 35 anys, els companys em desitgen millor sort pel proper. Desprès de remerciar-les-hi , els desitjo que el pròxim sigui millor per a tots.

El dia ha transcorregut amb la mateixa monotonia que els precedents, solament que deu, potser per fer-me oblidar un xic la meva situació, ha fet que el dia transcorregués amb sol i una temperatura agradable, que contrastava amb la majoria dels dies passats.

28 de febrer 1939-

Ens injecten la segona i última dosi, sense produir-me cap malestar.

Dibuix del camp de concentració realitzat per l’avi.

Dibuix del Camp

[@more@]

Comentaris tancats a 1939- L’ingrés al camp de concentració de Miranda de Ebro


D’Argelès sur Mer a Miranda de Ebro. 1939

Arribem a Hendaia a les 13:45 , passem la frontera i entrem a "l’Espanya Nacional" a les 14:40 ,traslladant-nos a l’estació d’Irun ( 42 grups).

Sortida d’Irun a les 11:30 arribant a Miranda de Ebro a les 17.

Ingressant immediatament al Camp de concentració.

[@more@]

d’ARGELES A HENDAIA (10:30)

  • Perpignan
  • Narbona
  • Toulouse
  • Capvern
  • Tarbes
  • Lourdes
  • pau
  • Bayona
  • Biarritz
  • St. Jean de Luz
  • Hendaya

Comentaris tancats a D’Argelès sur Mer a Miranda de Ebro. 1939


Argelès sur mer – 1939

Allistament voluntari a Ville Juliette, per passar a España per Hendaia.

Sortida del Camp a les 18 hores.

Sortida de l’estació d’Argeles sur mer a les 22:45.

No hi ha cap anotació sobre el Camp. Només la indicació de l’ingrés i l’allistament per sortir-ne. Afegeixo algunes imatges del camp d’Argelès sur mer.

[@more@]

Comentaris tancats a Argelès sur mer – 1939


Camí de França – 1939

GENER 1939.

2 gener- Sortida de Duesaigües amb vuit dies de permís.

9 gener- Em reintegro a la companyia desprès dels vuit dies de permís.

11 gener- Sortida de Duesaigües a les nou i quart del vespre i arribada a les 8 h del matí del dia 12 a la Riera (Ardenya).

14 gener- Sortida d’Ardenya a les 12 del matí, arribant a Lletjer a les 20:30 de la tarda.

15 gener – Sortida de Lletjer a les 10 :30 del matí arribant a Olesa de Bonesvalls a les 20 hores.

21 gener- Sortida d’Olesa de Bonesvalls arribada a Pinedes del Llobregat a les 20:30.

22 gener- Sortida de Pinedes arribada a Hostalets de Balenyà a les 6h de la tarda.

26 gener- Sortida D’Hostalets de Balenyà a les 17:30 h arribada a Arbúcies a les 4.

27 gener- Sortida d’Arbúcies a les vuit , i arribada a Santa Coloma a les cinc de la tarda.

28 gener- Sortida de Santa Coloma a a les 12, arribada a Cassà a les 19. (Passem Vidreres).

29 gener- Sortida de Cassà a les 11:15 arribada a Rupià a les 17.

31 gener – Sortida de Rupià a les 6 arribada a DosQuers a les 10.

FEBRER 1939

4 febrer- Sortida de Dosquers a les 23h. Arribada a Vilarig a les 4. (vaig 4 vegades de ventre per la carretera).

5 febrer- Sortida de Vilarig a les 12, arribada a la Jonquera a les 18h.

6 febrer. Passem la frontera a les 9:30, arribant a Boulou a les 12h. seguint cap a Argeles sur Mer on està instal·lat el Camp de concentració, on ingressem a les 23.h.

Camí de França

-Canvis en la toponimia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil-

[@more@]

"Por el paso fronterizo del Perthus, junto al amasijo de los no combatientes, cruzaban soldados enfermos, heridos de guerra y, entre estos observé horrorizado a un joven de unos diecisiete años con las dos piernas amputadas transportado en camilla, todo un miserable espectáculo que, para los mejor librados, culminó con el hacinamiento en los campos de concentración entre el desprecio y la compasión de la población gala.

Autorizado en principio el paso de mujeres, niños y ancianos, el 5 de febrero de 1939 se levantan las barreras permitiendo el acceso al ejército vencido. Era el día en el que se alzaba el telón para dar comienzo,a un trágico periplo en la vida de muchos de los 500.000 componentes del mayor exilio de nuestra historia.

Soldados sucios, barbudos, abatidos por la derrota, civiles que deciden seguir el mismo camino, forman una interminable riada, desconocedores todos de lo que les iba a deparar el destino. En sus ojos, con la mirada vuelta hacia atrás un triste destello patentizaba su estado de ánimo. No sabían cuando volverían a cruzar en su retorno los montes Pirineos que dejaban a sus espaldas. "

Comentaris tancats a Camí de França – 1939


Desembre 1938

DESEMBRE 1938

2 desembreSortida de l’Espluga Calba a la 1 i mitja de la matinada.

Arribada a Santa Coloma de Queralt a les 4 i quart de la matinada. Allotjament a la sala -teatre.

14 desembreEl company Joan Roig passa a la companyia d’assistència.

A tres quarts de vuit del vespre l’alcalde de Segarra de Gaià em comunica la mort de la meva mare. EPR

15 desembreComencen a sortir els primers grups a diversos llocs del front.

El company Ramon Oliveras passa a la “Jefatura de Sanidad”.

Marxa el company Juan Roig.

16 desembreEl company Arcadi Creus marxa destinat a un equip quirúrgic a Palma d’Ebre.

18 desembreSortida a les 3 de la tarda de Santa Coloma arribant a les 5 i mitja a Duesaigües.

31 desembreSoc destinat a les oficines de xxxxxxxxxxxxxxxxxxx (Borrat a l’original)

[@more@]

Comentaris tancats a Desembre 1938


Novembre 1938

NOVEMBRE 1938

1 novembre Recuperació al C.R I. M nº 16

2 novembre Ingrés al camp de Gavà pendent de destinació.

4 novembreSortida de Gavà cap al CRIM nº 16

5 novembre Incorporació al 3 er. Centro de instrucción y Reserva de sanidad Militar, caserna Servet.

22 novembreSortida del centre de reserva a les 5 del matí, en direcció a l’Espluga Calba (Comandant Cembreros ).

23 novembre- Ingrès al Grupo Mixto Sanitario Base 6ª C.C.24 acantonat a l’Espluga Calba, Cia. Camillas.

27 novembreMenjada d’un porquet junt amb els companys Roig, Calvet , Co…… Vidal, Solsona i quatre més.

[@more@]

Comentaris tancats a Novembre 1938


Setembre i octubre 1938, Recuperant-se de la ferida
8 abril 2006, 21:47
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Des del 10 de setembre en que hi ha la darrera anotació des de l’hospital, no hi ha més apunts fins a l’1 de novembre del 1938.

Aquests mesos –setembre i octubre del 38- els va passar recuperant-se a l’hospital de la ferida de bala al cap.

A partir d’aquí s’acaba el bloc on, un cop acabada la guerra, ell mateix va redactar el que fins aquí jo he transcrit, basant-se en les seves anotacions de la petita llibreta blava.

Així doncs, des d’ara només hi ha les anotacions de la dita llibreta blava i la correspondència creuada amb la iaia. He optat per respectat l’escrit original, per breu que sigui, sense “redactar” res.

[@more@]



11 de setembre 1938- Carta des de l’Hospital.
6 abril 2006, 23:30
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

El primer pensament que va acudir a la meva imaginació tant prompte es feu de dia, fou com comunicar a la meva esposa la meva situació. Se m’ocorregué avisar al company Mourós i, per telèfon, vaig demanar-li avises a la meva esposa del lloc on em trobava, pregant-li li digues que quan vingués a veurem em portes a la nena.

Quina il·lusió poder besar-la desprès de tant de temps.

Com és de suposar la meva esposa no va esperar, i al dia següent a l’hora de la visita, vaig tenir el millor dels medicaments que podien donar-me, la visita de la meva esposa junt amb la meva estimada però quasi desconeguda filleta.

– enllaç a la carta original-

[@more@]

TRANSCRIPCIÓ DE LA CARTA ORIGINAL:

Estimada esposa. Suposo t’hauran portat les quatre ratlles que he tirat en passar amb el tren.

Estic en el Hospital Militar nº 11, és el que en diuen de Romania a l’exposició, a la sala 2ª llit 140, la visita és els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges de 3 a 7 de la tarda.

Quan vinguis porta’m una samarreta, uns mitjons i un mocador i el que vulguis.

Molts records a tots.

Domènec Piqué.

Vine amb la nena.

Comentaris tancats a 11 de setembre 1938- Carta des de l’Hospital.


Aquestes memòries…
2 abril 2006, 1:09
Filed under: 1-Del PERQUÈ de tot plegat...

PRÒLEG -primera versió-

"Aquestes memòries les he escrites valent-me de les anotacions que feia diàriament en una petita llibreta de totes les incidències que em passaren des del dia que em cridaren fins que vaig tornar a casa.

 

Tenia la intenció d’ampliar-les més, donant-hi cabuda a tot el que durant aquells temps succeí i que jo vaig presenciar que fou molt i bo, sobretot les moltes escenes viscudes dintre el que en dèiem “Ejercito Popular", però sense exagerar , necessitaria quatre vegades més paper del emprat i com que no tinc altre pretensió al escriure les següents memòries que recordar les coses més sobresortints que vaig passar , m’he acontentat a ampliar una mica els apuntaments que tenia fets en el meu "diari", que fou potser l’únic objecte que durant totes les calamitats passades no vaig deixar mai de portar a sobre, i que ara rellegir-lo em fa viure tots aquells moments, alguns de bons dintre d’aquelles circumstàncies i d’altres verdaderament tràgics, que ara al jutjar-los fredament em sembla impossible haver-ne pogut sortir tant bé, a l’ansem que em fan ganes de riure al observar el "pànic" de que estava apoderat que em feia ésser autor d’aquelles escenes."

DOMÈNEC PIQUÉ

 

[@more@]



No ha sigut la meva intenció…
1 abril 2006, 23:23
Filed under: 1-Del PERQUÈ de tot plegat...

 

PRÒLEG-segona versió-

“No ha sigut la meva intenció escriure unes memòries, cosa que m’agradaria molt, però la manca de qualitats literàries i d’altres que crec son necessàries per sortir-ne airós, m’he decidit a fer solsament una ampliació de les dades que m’anotava en una petita llibreta que vaig portar sempre a sobre meu, molt acuradament amagada, on hi anotava en les seves respectives dates tots els fets més importants o dignes de recordança que em succeïren des del dia que em feren presentar, fins a la meva tornada a casa.”

 

DOMÈNEC PIQUÉ

 

Comentaris tancats a No ha sigut la meva intenció…


7 setembre 1938- L’infernal tiroteig.
30 març 2006, 22:45
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Quan ja era fosc, circula l’ordre de marxa, recomanant el silenci més absolut. Ja està armada!.

Desprès de caminar bastant fem “alto” i aviat ens donem compte que en un lloc, camuflat, hi ha un foc encès. Ens serveixen cafè.

Amb en Mata i en Gil convenim que n’estan preparant una de grossa, això de convidar-nos a cafè a aquelles hores de la nit…

Per cert que, mentre estàvem prenent-nos el cafè, asseguts en un caminal que hi havia, em passà un fet que retratava per si sol l’estat d’ànim que imperava en tots nosaltres.

Per on estàvem assentats, era un continu anar i venir de soldats que anaven a buscar aigua. Jo ja n’estava tip de tant passar, i dirigint-me a un que passava li vaig dir -¿Que has de tornar a passar per aquí?, amb un to, que no devia ser gaire agradable.

I ell, girant-se ràpidament i amb un aire poc tranquil·litzador em contesta;- Perquè ho dius això? Que passa?. -No res, home, vaig fer jo, i tot canviant el to de veu dic, -és que si has de tornar i em volguessis portar aigua t’ho agrairia, i donant-li la cantimplora s’allunyà.

[@more@]

Els companys Gil i Mata no podien aguantar-se el riure i tot era dir-me –em fa l’afecte que ja has perdut la cantimplora perquè aquest no torna. Però no fou així, al cap d’una estona tornava aquell amb la cantimplora plena d’aigua, li vaig remerciar i marxar , i tots tres comentarem el final d’aquella escena.

Seguidament donaren l’ordre de deixar tot el que portàvem; manta i mantó, menys el fusell, com és natural, i ens donaren quatre bombes de ma a cada u, i desprès d’ordenar que no es digues ni una sola paraula, emprenguérem la marxa en fila índia.

El camí començava a pujar, –on ens deuen portar?.

Desprès arribem a un lloc que estava ple d’alambrades. Passem per un petit espai on estaven tallades i seguim amunt, no sé sent res, amb prou feines el trepitjar.

Completament fosc, passem per un altre filera d’alambrades i quan érem uns quantes metres endins, com per art de bruixeria, comencen a disparar, però amb una intensitat tal que potser amb la foscor de la nit encara feia més efecte per el resplendor dels trets, que com una riuada tothom se les empren cap avall, menys els que anaven caient a conseqüència del foc que ens venia de tots els indrets.

I corrent com a desesperats arribarem a la primera línia d’alambrades, on ens trobarem amb el que en dèiem “batallon divisionario” encarant-nos amb les metralladores, i al davant d’ells hi havia un Comissari que pistola en ma ens comminava per tornar amunt o disparaven.

No cal dir-ho, tothom feia mitja volta i amunt, voltant d’un cantó a l’altre.

Sense parar ni un sol moment l’infernal tiroteig varem passar la nit, fins que cap a la matinada, va anar parant el foc i nosaltres tornarem al lloc del cafè, on ens estirarem per descansar.

Comentaris tancats a 7 setembre 1938- L’infernal tiroteig.


4 de setembre 1938- A les trinxeres guàrdies i “escuchas”
29 març 2006, 22:49
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

A la tarda, marxem d’aquestes posicions i anem a passar l’Ebre per la resclosa que hi ha a Flix, i fem nit als afores de la Fatarella.

A l’endemà , passem a ocupar unes trinxeres, molt ben construïdes. Son les primeres que veig, perquè fins ara sempre havíem fet la guerra en parapets i operacions de càstig. Ara comencem a fer vida de trinxeres.

El foc de l’artilleria passa per sobre els nostres caps, sentint-se les explosions bastant llunyanes. Nosaltres, de tant en, tenim sessions de morter que ens obliga a amagar-nos en un refugi que hi ha en les mateixes trinxeres.

A la nit fem la guàrdia i a més,“escuchas”, que per cert, no m’han fet gaire gràcia.

Es tracta de passar-te una hora fora la trinxera, a una distància d’uns 35 o 40 metres, amb la missió de vigilar qualsevol moviment de l’enemic, i en aquest cas llançar immediatament la bomba de ma, i tornar cap a la trinxera, si és que es pot arribar, que jo ho veig bastant difícil, ja que un es troba enmig de dos focs.

[@more@]



27 d’agost 1938- Terrible falta.
28 març 2006, 23:04
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

El segon fet succeí el dia 27 d’agost.

Estàvem a Almatret fent la guàrdia, serien les dues de la tarda aproximadament.

Jo estava de punt al campanar, amb la missió d’avisar la presència de l’aviació. Feia un sol molt fort i la calor era pesada en aquella hora.

El fet és que, de prompte, sento que em criden, era un soldat que em digué que el seguis que havia de presentar-me a l’oficial de guàrdia. Instintivament vaig per agafar el fusell que tenia al meu costat.

-NO HI ERA!. En veure la meva sorpresa el soldat m’ho digué tot. Havia pujat el caporal a fer la ronda i com que jo estava dormint, m’havia pres el fusell i havia donat parte a l’oficial de guàrdia..

El meu esglai fou terrible. Tot seguit desfilaren pel meu interior no sé ni les coses.

[@more@]

Apesarat vaig seguir al soldat que em conduí fins al cos de guàrdia on vaig quedar sumit en la més gran desesperació. La falta era terrible, el càstig … m’esglaia el recordar-ho.

Passaven les hores, i de tant en tant entrava algun company, tots em deien paraules d’alenament i que no tingués por que no em passaria res de greu.

Jo no recordo ben bé què feia, mentre estava així, gairebé inconscient, tot d’una que sento tocar a generala., Tot seguit venen uns companys i em diuen que han tocat l’ordre de marxar ràpidament, sense ni tan sols repartir el sopar, que ja estava a punt en les paroles a la plaça.

Aconsellat pels companys Mata i Gil i d’altres, sense esperar ordres marxo amb ells a formar amb la nostra companyia ,i una vegada passada llista, em poso en marxa tot seguit.

No cal dir que pel camí l’única conversa que teníem era sobre el meu cas, però ells em deien; que com que el caporal que em trobà dormit no era de la nostra companyia, si teníem la sort d’anar a un lloc diferent, tot passaria per alt, i així va succeir.

Parlant, el que no havíem esbrinat era a que és devia aquella marxa tan ràpida, i on anàvem tant de sobte.

Desprès de caminar bastant, era ja ben entrada la nit que arribarem a un lloc on hi havia bastantes xavoles fetes i ens donaren ordre de descansar sense treure’ns res de sobre i com és natural, sense sopar.El campanar d'Almatret

Comentaris tancats a 27 d’agost 1938- Terrible falta.


22 d’agost 1938- El concurs d’escrivent
27 març 2006, 22:49
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

La primera succeí de la següent manera.

Un migdia quan estàvem formats a l’era del Mas per a recollir el ranxo i desprès d’haver repartit el correu, com era per costum, el Comissari va cridar el meu nom, el ésser al seu davant va dir-me que, desprès de dinar, em presentes al seu despatx.

Altre volta l’angunia del que voldrà, i dinant amb els companys Gil i Mata, fèiem càbales del que podia voler. A mi no em feia gaire gràcia perquè com que jo estava tip de tot, i com que la meva única manera de poder expressar el meu descontent era protestar sempre que podia contra la manca de respecte que tenien els mandos envers la nostra llengua, que per mi és el més sagrat. Això feia que hagués tingut alguna topada amb alguns, i com que sempre es pensa el pitjor, jo atribuïa l’ordre de presentació del Comissari a aquests fets. En canvi els meus companys em deien que era un altre paquet de casa.

[@more@]

En acabar de dinar, tot fumant un cigarret vaig emprendre el camí del Mas, en arribar-hi demano permís i cap al despatx del Comissari.

El Comissari ja m’esperava. Em feu seure, i començà preguntant-me de que feia i em digué que s’havia fixat en les meves cartes entre totes perquè li agradava la lletra, i que com sigui que s’havia rebut, en l’ordre del dia del batalló, que cada companyia enviés un soldat per a cobrir la Plaça d’escrivent del Batalló, m’havia cridat per si volia prendre-hi part . Jo que el que volia era fugir del "montón" i mirar de camuflar-me, vaig acceptar tot seguit.

Em digué que a l’endemà, desprès de dinar, anés al puesto de mando del Batalló perquè era el dia fixat pel concurs.

Arribat al puesto de mando ens hi trobarem diversos soldats, i tot seguit anaren cridant un per un. Al tocar-me el torn vaig entrar dins les oficines, un caporal em pregunta la filiació i acte seguit em feu redactar un "parte" que era el resum de tots els que es rebien de les diverses companyies destacades a diversos llocs. Desprès em feren més preguntes sobre la meva filiació política i em digué, igual que a tots els altres, que ja m’avisaria el Comissari.

Al cap de pocs dies el Comissari em torna a cridar i em digué que havia obtingut el numero dos en les proves realitzades anteriorment pel que em felicitava, afegint desprès que havia de dir-me, amb tota sinceritat i amb caràcter particular, el concurs l’havia guanyat jo, però que per poder agafar aquest "enchufe" era necessari pertànyer a una organització del Front popular, preferentment al partit Comunista.

D’aquest dia endavant, vaig continuar relacionant-me amb el Comissari i passava moltes hores amb ell, la veritat molts cops esquivant serveis i la instrucció que cada dia al mati i a la tarda havíem començat a fer, des de feia alguns dies.

Comentaris tancats a 22 d’agost 1938- El concurs d’escrivent


20 d’agost 1938- Passant els dies.
26 març 2006, 22:30
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Anem passant els dies avorrint-nos plenament sense fer res. Esperant, segons diuen, enviïn de la divisió els homes necessaris per a completar les companyies, cobrint així les moltes baixes que tinguérem en els últims combats.

Durant aquests dies hem tornat a Almatret a fer guàrdia i també hem anat al "puesto de mando" del Batalló, que està situat a uns tres quarts del nostre campament, en una masia i en sentit oposat al poble d’Almatret.

Per cert que durant aquests dies m’han succeït dos fets, completament diferents…

[@more@]

Comentaris tancats a 20 d’agost 1938- Passant els dies.


18 d’agost 1938- Una gran alegria.
25 març 2006, 23:25
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Aquest dia guarda per mi una de les més grans alegries que he sentit durant el temps que vaig estar allunyat dels meus.

Era la tarda, havíem dinat i estàvem amb els companys Gil i Mata collint ametlles que desprès trencàvem, les posàvem dintre una coixinera i d’aquesta manera teníem sempre alguna cosa per rosegar.

Mentre així estàvem, es presenta l’enllaç del Comissari i em diu que em presenti tot seguit al Comissariat. Vaig ràpidament cap al mas i pujo on estava instal·lat el despatx del Comissari, que desprès de demanar-li permís, em fa passar i em pregunta, entre altres coses, si era casat i el nom de la meva esposa. La cosa començava a escamar-me, perquè encara que el Comissari era un xicot molt jove, d’uns vint anys i pels seus actes un bon xicot, no sabies mai que podia passar-te

[@more@]

No obstant, desprès de fer-me tot una sèrie de preguntes em va felicitar i seguidament em feu entrega d’un gros paquet que m’enviava l’Amèlia.

L’alegria que vaig experimentar no és per d’escriure-la, vaig sortir corrent cap al campament on ja m’esperaven els companys Gil i Mata ansiosos per saber el motiu d’ aquella crida. Immediatament ens dirigirem cap a la xavola i tot seguit vaig començar a obrir el paquet.

Era l’obsequi de la meva estimada esposa en el dia del meu sant, poc podia esperar-se ella en la forma en que l’havia passat.

Hi havia de tot, conserves, tabac, unes ratlles -que fou el primer que vaig llegir- i fins i tot una ampolla de xampany. Tastarem de tot una mica, i finalment destaparem la botella i brindarem per la salut de tots els de casa, i per l’acabament d’aquella tragèdia i el prompte retorn a les nostres respectives llars.

L’alegria que donen aquestes coses en moments com aquests, no es pot comprendre sinó és vivint-ho, perquè ara mateix en escriure-ho em sembla que no n’hi ha per emprar-hi tantes ratlles. Però com aquestes son moltes les coses que vaig passar, que per deixar-les escrites en un paper i fer comprendre la seva importància en aquells moments és quan un es dona compte de la manca de força d’expressió amb la ploma als dits.

Comentaris tancats a 18 d’agost 1938- Una gran alegria.


16 d’agost 1938- Tot fent la primera guàrdia
25 març 2006, 18:09
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Per esser el primer dia ens toca ja a tots tres anar al poble, desprès d’esmorzar agafem el fusell on inclús ens hi fan posar baioneta i amb el plat i la manta cap al poble s’ha dit. Allí ens dirigim cap a l’església i en una casa que resulta ser l’Ajuntament on hi havia instal·lat el "gobierno militar", hi trobem formats altres soldats que son del 1er Batalló, que han vingut fent la guàrdia els dies anteriors. Fem el rellevament de la guàrdia i ens distribueixen pels llocs on s’ha de prestar servei.

Al campanar de l’església, un soldat amb la consigna de vigilar l’aviació, cas d’oir o veure aparells enemics tocar immediatament la campana com a senyal de perill per avisar al poble.

[@more@]

Quatre més en una altra casa on s’ha de fer guàrdia a la porta, son les oficines i despatx del jefe de la brigada, i altres carretera.—-, a l’entrada del poble per demanar la documentació a tothom que entri o surti.

A mi em fa molta gràcia tot això, com que no havia tingut de fer mai semblants papers, em ve de nou i em distreu molt de la verdadera situació en que em trobava i fins em feia oblidar del que feia pocs dies m’havia passat.

Al vespre, en fer-se fosc, es passejava una patrulla que feia tancar totes les cases, quedant terminantment prohibit que es veies la més mínima claror interior, ja que si en passar es traslluïa, encara que fos per una escletxa dels finestrons, la més petita claror se’ls amenaçava de denunciar-los per feixistes i de fer senyals a l’enemic.

Pobre gent!. Treballant al camp, perquè així contribuïen a la guerra. i al vespre no se’ls permetia ni tan sols poder estar sentats al peu de la casa per prendre la fresca. Sort que només hi havia que vells, dones i criatures i no els tocava altre que obeir.

A l’endemà vingueren a rellevar-nos i tornarem al campament. Hi tornarem altres vegades i de veritat que era distret.

Comentaris tancats a 16 d’agost 1938- Tot fent la primera guàrdia


15 d’agost 1938- Les guàrdies al poble
20 març 2006, 23:39
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Avui al matí, desprès de reconeixement el sergent de la nostra companyia ens ha dit que, a partir de demà, cada dia dotze soldats aniran al poble a fer guàrdia, ja que allí s’hi troba el mando de la Brigada.

Endemés ens diu que sembla que hi estarem dies en aquest lloc, perquè abans de tornar al front han de refer-se els "cuadros". I és veritat perquè hi ha companyies on n’han quedat sis.

"Per a mi millor i que triguin força a arribar els complements."

[@more@]



14 d’agost, 1938- Per fi, arriba el correu
20 març 2006, 22:20
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Van passant els dies i cada migdia faig la mateixa pregunta. Hi ha correu?.- No encara, potser demà comenci a arribar- ens diuen. M’imagino les cartes que rebré, doncs des d’abans de passar el riu que no hi ha hagut correu. Jo, d’ençà que som aquí, he escrit cada dia.

Veiam quin dia serà l’afortunat.

Finalment el dia 14, abans de donar-nos el dinar, reparteixen el correu que havia arribat.– Per fi!. A mi m’entreguen quatre cartes. Quina alegria, ni em recordo del dinar.

Tots per igual arrenquem a correr cap a les xavoles i allà, junt amb els companys Gil i Mata comencem a llegir cadascú les seves cartes.

A mi em sembla que ja no estic tan lluny.

[@more@]

Comentaris tancats a 14 d’agost, 1938- Per fi, arriba el correu


8 d’agost 1938- “operación preconcebida”
19 març 2006, 20:22
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

De bon matí toquen diana; llevar-se i a buscar el cafè que ens donen a l’era del Mas. El dia ha passat arreglant el campament. Al Mas s’instal·len les oficines, el comissariat, la cuina i el dormir dels oficials .

El lloc on estem queda separat del Mas i hi muntem un servei de guàrdia. Ens prohibeixen anar al poble i no podem moure’ns dels voltants.

[@more@]

A l’hora de dinar, un cop estem formats a l’era per recollir el "ranxo" es presenten el tinent, el comissari i altres i ens llegeixen l’ordre del dia de la 42 Divisió, en la qual es va constar l’heroic comportament del 2ºBatalló de la 59 Brigada, per la seva "brillante operación de castigo llevada a cabo en Fayón gracias a la cual la ofensiva iniciada con el paso del Ebro por el ejercito popular tuvo más profundidad" i endemés entre moltes altres coses també diu "que no ha sido ninguna derrota el volver a cruzar el río, sino que fué una operación concebida así por el mando". Un cop llegida ens feu un parlament el Comissari i finalment ens distribueixen les llenties amb carn, plat obligat de les grans solemnitats, per no variar dels altres dies.

Lo succeït aquest dia em demostrà una vegada més la incapacitat i pocs escrúpols dels qui portaven la direcció, desprès d’una derrota i una fugida de campi qui pugui, que costà moltes vides, resulta esser "una operación preconcebida por el mando". Veritablement mort i desgràcia per tot arreu.

Comentaris tancats a 8 d’agost 1938- “operación preconcebida”


7 d’agost – Ordre de marxa fins a Almatret
18 març 2006, 23:58
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

En fer-se clar donen ordre de marxa. Carregats amb tot l’equip – menys mal que iniciem la caminada en la direcció oposada al riu- i caminant com puc arribem al Poble d’Almatret, on fem parada. Allí, desprès de voltar varies cases, vaig trobar una bona gent que em donaren unes espardenyes.

El dia el passarem pel poble i cap al tard, tornem a marxar; Caminarem prop de mitja hora i arribarem a un Mas on hi havia diversos pallers. Agafem palla i pels voltants de la casa, en un lloc on hi havia bastants ametllers, ens digueren podríem ficar-hi les xavoles.

Amb els companys Gil i Mata ens hem fet una per tots tres i a passar la nit, que veurem que passa.

Almatret- Mirador del Single de la Pena

[@more@]

Comentaris tancats a 7 d’agost – Ordre de marxa fins a Almatret


6 d’agost 1938- Un plat d’arros
18 març 2006, 0:34
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Desprès de caminar, si del que jo feia se’n pot dir caminar perquè ho vaig provar tot per minorar el meu patir d’anar descalç, arribarem al lloc on havíem deixat els estris dies abans.

Jo em vaig llençar materialment a terra, doncs estava completament desfet pel que havia viscut que no podia treure’m del cap, i pel fet malbé que tenia els peus per haver hagut de fer tot el camí descalç.

Durant tot el dia no vaig moure’m del lloc on m’havia deixat anar.

[@more@]

Poc a poc varem anar refent amb els companys Gil i Mata tot el succeït el dia anterior. Era molt gros el que havia passat, el que no acabàvem de comprendre era el perquè ens havien fet quedar disparant sense saber on ni perquè.

Desprès d’uns quants dies, cap allà a les quatre de la tarda ens serveixen un plat d’arròs calent. Ja era hora!. El cos semblava recuperar-se i com sigui que ens diuen que sortirà un enllaç a portar el correu, ràpidament em faig amb un tros de paper i amb el llapis per no perdre temps, i escric quatre ratlles a l’Amèlia però com és natural sense poder explicar-li res del succeït. Un cop entregades les lletres sembla que ja em trobo més bé, ni recordo que vaig descalç.

Al cap de poc m’estiro de la millor manera possible i a dormir que bona falta ens fa.



5 d’agost – Fugida a la desesperada
16 març 2006, 23:12
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Des del lloc on estem, tenim als nostres peus el riu, pel que es veuen baixar de tant en tant bastants cadàvers.

El dia transcorre amb una continuada activitat de l’aviació nacional, hi ha moments de veritable pànic, passant per sobre on estem nosaltres i regant materialment de bombes aquells indrets. Això ha durat tot el dia.

El soroll dels motors era fortíssim, que acompanyat per les continuades explosions fa que els sistema nerviós arribi un moment que sembli impossible poder resistir-ho.

Comentant amb els companys Gil i Mata, amagats on estem sota unes pedres on hem passat tot el dia junt amb altres companys, la continuada activitat de l’aviació -cosa que no havíem vist mai des de que estem aquí- ho hem relacionat amb les paraules que ens digueren la nit passada els nacionals des de les seves posicions: "Rojos, ¿verdad que no habeis comido hoy? ataros las alpargatas que mañana vais a correr".

[@more@]

I és veritat, feia dos dies que no ens venia el subministra i ens deien que era degut a que l’aviació no permetia arriscar-se per aquells camins.

El meu estat d’ànim no es pot d’escriure. Què passarà?. No menteixo al dir que diverses vegades vaig encomanar la meva ànima a la bondat de Déu, demanant -li a l’ansem poder sortir-ne en vida, demanant que si havia de resultar ferit fos lleu però que em permetés marxar d’aquell infern.

En fer-se fosc ens reunirem tots, sortint dels amagatalls on havíem passat el dia, semblava que no pogués ésser aquell silenci. Desprès d’una estona d’estar comentant el succeït durant el dia, arribà un enllaç que parlà amb el Tinent, tot seguit circularen ordres i la majoria començar a marxar, recollint tot el que hi havia per allí .

A mi i a set més ens portaren cap a uns parapets i ens donaren ordre de fer foc sense parar, ens deixen un munt de municions perquè gastem. A mi, no cal dir-ho, aquesta distinció m’acaba de posar més bé del que estava.

L’estona que ens hi passarem no ho sé. Fins que arribà un enllaç i ens donà ordre de seguir-lo. Corrents, més que de pressa, ens portà per camins, primer més aviat planers, però al cap de poc començarem a baixar i desprès de bona estona de caminar oirem remor de gent, donant-nos compte al cap de poc que ens trobem al peu del riu. Començant tot seguit a retrobar-nos amb els altres companys de destacament.

Les vores del riu estaven plenes completament de soldats, aviat ens donarem compte del que passava. No era altre cosa que una fugida. Tornàvem atrobar-nos al mateix lloc on nits abans havien passat el riu, amb la sola diferencia que ara el pont per on passarem no existia , l’aviació l’havia destruït totalment.

El repàs del riu l’estaven fent per mitjà d’una barca lligada a les dues vores per evitar que la corrent del riu se l’emportés riu avall.

L’esverament que hi havia no es per d’escriure’l. Tothom volia fugir aviat d’aquell lloc per temor que vinguessin els nacionals. L’oficialitat tota, anava pistola en ma per poder fer-se obeir.

Foren molts que amb la impaciència es llançaren al riu per guanyar lo més prompte possible l’altra vora, però desgraciadament foren molts els que degut a la foscor i a la forta corrent que per allí portava l’Ebre foren arrossegats riu avall oint-se crits d’auxili i de desesperació, que encara augmentaven molt més lo prou tràgic d’aquells moments.

Jo recordo perfectament que desprès de lluitar com vulgarment es diu a cops de punys, vaig poder ficar-me en la cua formada per poder embarcar en el bot, sense donar-me compte, quan va arribar el moment de pujar-hi em trobava amb l’aigua fins a la cintura, perquè les ganes de poder fugir feia que els de davant anessin avançant cada vegada més cap allà on parava la barca.

Al arribar a l’altra costat, en saltar a terra se’m desprengueren les soles de les espardenyes i com que no tenia res més, no em tocà altre remei que anar descalç per aquells camins plens de rocs i corrent perquè el dia ja començava a apuntar.

A mida que el dia s’anà aixecant es començaren a sentir trets que anaren augmentant fins a convertir-se en un verdader foc de fusell i metralladora.

Ignoro el que succeí, si bé m’ho imagino.

-Relació de fets-

5 de agosto. Se inicia un ataque contra la zona más débil del dispositivo de defensa republicano, entre Fayón y Mequinenza, abierta por la 42ª división del XV Cuerpo de Ejército de Tagüeña.
6 de agosto. 24 baterías de artillería nacionalista preparan durante cuatro horas el terreno para el ataque de cincuenta carros de combate acompañados por infantería de la 82ª división de Delgado Serrano. Cuando se inició el ataque el mando republicano ordenó un repliegue de las brigadas 60 y 227 mientras la 226 cubría la retirada de hombres y material. Al final la 226 también se replegó como pudo y cruzó el río con muchas pérdidas en los dos bandos. De esta manera los nacionalistas tomaban el sector norte del saliente
.

Comentaris tancats a 5 d’agost – Fugida a la desesperada


4 d’agost 1938- Passant llista…
15 març 2006, 22:27
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Hem tornat a les posicions en que estàvem abans d’ahir.

És el meu sant, els companys Gil i Mata em feliciten i com és natural el record de la família ho acapara tot, però com que no podem escriure ens acontentem amb pensar-hi.

Passem tota l’estona comentant els fets del dia anterior i passant llista dels companys que falten, que son molts.

Durant el dia l’aviació ha actuat de valent i alguna vegada molt aprop

[@more@]

Comentaris tancats a 4 d’agost 1938- Passant llista…


3 d’agost 1938- Primer atac.
15 març 2006, 0:29
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

A punta de dia, formem i marxem. Ens han repassat els fusells i ens han carregat de municions i bombes de ma. Passem pel mateix camí del dia que vinguerem.

El tiroteig és molt fort i cada vegada més aprop, fins arribar un moment que sense donar-me compte pugem per un camí i al arribar dalt hi ha uns oficials amb una bandera republicana desplegada -que és l’única que he vist durant la guerra- i amb grans crits de "Venga muchachos, duro con ellos" ens atien cap al lloc on ja hi han altres soldats que jauen en terra. Posant-nos també a disparar, fins que al cap d’una bona estona van minvant els trets i s’arriba quasi bé al silenci absolut.

[@more@]

Durant el dia tres o quatre vegades hi hem tornat, a tirar de valent, fins que en una d’elles, ens donem compte que per la nostra esquerra tothom s’anava aixecant i arrencaven a corra cap enrere. Tot seguit, sense esperar ordres, comencem a córrer en la direcció d’on havíem vingut.

A la nit no he dormit gens, estava dominat per l’emoció i he anat pensant De que servia tot allò que ens ensenyaven a Garraf i Morell ?.

Jo durant tot el dia he disparat molt, però encara no sé ni on disparava ni contra qui, perquè jo no he vist a ningú. Desprès de la tarda quan al trencar el front ens han fet fugir, encara és l’hora que s’ha de sentir l’ordre de retirada. Tot ha sigut veure que els del costat corrien, que campi qui pugui, i jo amb l’esverament m’he deixat la manta a terra.

La llàstima de tot això, son els que quedaven al camp.

Resum: Sortida de les posicions, atac a les avançadetes feixistes. Ocupant-les i rebutjant cinc contraatacs dels enemics.

Comentaris tancats a 3 d’agost 1938- Primer atac.


2 d’agost 1938
14 març 2006, 22:21
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Sense novetat d’importància.

L’aviació l’hem vist actuar no gaire lluny i amb gran intensitat. Els trets se senten de tots indrets. Començo a viure la guerra, i la por cada dia és més gran. Sort dels amics Gil i Mata que procuren animar-me.

Soldats republicans a l'Ebre 1938. Capa

[@more@]

Comentaris tancats a 2 d’agost 1938


1 d’agost 1938- Separat per un barranc es troba l’enemic.
13 març 2006, 23:46
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

En fer-se clar, hem marxat la nostra companyia cap a unes cotes. En arribar-hi ens han fet fer una mena de parapets amb pedres i ens han distribuït per grups. Des d’aquestes posicions dominem el riu i separat per un barranc molt profund i ample es troba l’enemic.

Jo em trobo encara molt abatut, això fa que no em donin servei, els altres es sortegen els punts de guàrdia.

Avui, desprès de bastants dies, ens ha arribat subministra i per dinar hem menjat arroç amb carn.

Durant el dia se sent bastant tiroteig de diversos indrets, això fa que estem sempre alerta i, a l’anar d’un lloc a l’altre , procurem fer-ho sense que ens puguin veure de les posicions nacionals

[@more@]

ORDRE DE BATALLA DEL EPR DE L’EBRE:

SECTOR CENTRO.

Fuerzas de la 42 División, cruzarán el río Ebro al Sur de Mequinenza, para ocupar los Altos de los Auts y cortar la carretera de Maella a Fraga, dirigiendo una acción hacia el Norte, a fin de impedir que el enemigo pueda constituir una cabeza de puente al Sur del Ebro frente a Mequinenza.

Otras fuerzas de la misma División pasarán el río hacia la orilla derecha del río Matarranya, para cortar la carretera de Fayón a La Pobla de Massaluca.



31 de juliol 1938. El sofriment que ocasiona la set
13 març 2006, 22:27
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

La nit l’hem passada no gaire lluny del lloc on estarem durant el dia. Al poc de fer-se clar ens han donat l’ordre de marxa, i hem tornat al mateix lloc del dia anterior.

L’alimentació durant aquests dies ha sigut a base d’un sol àpat al dia. Al vespre ens repartien un pot de carn per quatre i pa , i ja està bé. Potser degut a això, i a la manca d’aigua , que avui han passat molts accidents, alguns d’ells lamentables.

M’he donat compte i, per pròpia experiència, dels horribles sofriments que ocasiona la set. A primera hora de la tarda, desprès d’aguantar un sol esgotador, he començat a sentir la necessitat ineludible de beure aigua. Però com?, si no n’hi havia.

Primerament la manca de saliva produeix que la llengua s’agafi al paladar, desprès la respiració es fa impossible, falta l’aire, un malestar horrible, que no es pot explicar, i finalment he perdut el coneixement i me retornat, no sé al cap de quan, en el puesto de mando, estirat en una camilla i un sanitari que m’anava xopant els llavis amb aigua.

Sortosament jo ho puc contar, però desgraciadament alguns morien d’asfíxia. Sort que no hi ha hagut ni un sol tret, del contrari no sé el que hauria passat.

[@more@]

Comentaris tancats a 31 de juliol 1938. El sofriment que ocasiona la set


30 de juliol 1938- Què representa un home a la guerra
13 març 2006, 22:07
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Canvi de domicili. Altra caminada, però la d’avui ja ha canviat per complert el panorama. Aviat hem començat a veure molt moviment de personal, petits campaments, instal.lacions i altres coses que denotaven que anàvem en direcció al front.

No m’equivocava perquè el final d’etapa d’avui ha sigut rellevar a uns altres i ocupar la línia d’un front que no sé ni on començava ni on acabava. Ens hi hem estat fins al vespre que han vingut a rellevar-nos a nosaltres.

Per cert ,que avui m’ha ocorregut un fet que no m’ha fet gents de gràcia i que m’ha donat a compendre el que representa un home en la guerra.

[@more@]

Quan anàvem cap al front, en un lloc on el camí es feia una pendent bastant pronunciada i els camins eren molt irregulars; ja sigui pel cansament dels dies anteriors, pel pes del fusell que encara no sé on posar-me’l, les municions, la manta i la por que em dominava, he començat a retrasar-me fins arribar un moment que ja no veia als que anaven al devant, de sobte se’m posa al costat un oficial que pistola en ma i amb grans crits m’ha dit " Si llego a perder contacto con el resto de las fuerzas, te meto cuatro balazos en la cabeza. Mamarracho".

Esperonat pels crits d’aquest imbècil i el pànic que se m’ha apoderat, he començat a apretar el pas fins que els hem aconseguit agafar.

Bé comencem.

Comentaris tancats a 30 de juliol 1938- Què representa un home a la guerra


29 de juliol 1938- Hem creuat l’Ebre.
12 març 2006, 23:26
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Ahir abans de fer-se fosc donaren l’ordre d’agafar la manta i el fusell amb les municions i bombes de ma, deixant allí els macutos i altres coses doncs segons diuen ja tornarem a buscar-ho, i formant grups marxàrem, arribant al cap de poc a les vores d’un riu i passant per un pont de fusta ,que es brincava molt, travessàrem un riu que no era altre que l’Ebre.

Passarem la nit estirats per allí a prop, desprès d’imposar-nos el silenci més absolut.

[@more@]

En clarejar hem emprès la marxa per un terreny completament pedregós, on amb prou feines si es veu senyals de cap herba. Tot passant per dreceres i caminals arribem a una arbreda, on ens hi quedem per passar-hi el dia.

De les converses he pogut aclarir que anem en direcció a Fayón i que el lloc per on hem travessat el riu era pels voltants de Mequinensa, encara que no ho sembli, estic en terreno nacional.

Durant tot el dia s’ha sentit força tiroteig que ha anat minvant en fer-se fosc. Ja en plena nit tornem a reprendre el camí i desprès d’unes tres hores de caminar tornem a jeure i a esperar noves ordres.

-Veure relació dels fets-

Comentaris tancats a 29 de juliol 1938- Hem creuat l’Ebre.


28 de juliol 1938- Caminant en la foscor
12 març 2006, 21:10
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

En completa foscor ens donaren l’ordre de marxa i a peu anem caminant sense saber ni on som ni on anem, l’únic que des de que hem començat a caminar anem baixant, fins arribar – serien les quatre- a un lloc ple d’arbres on ens donen ordre d’acampar.

Feia bastanta estona que estavem allí que, que un fet em cridà fortament l’atenció, per un camí d’allí a prop veig passar una camilla, al poc una altra i així successivament, a intervals. En venir anaven plenes i en tornar buides, del que vaig deduir que no estàvem molt lluny del front.

Era per anar-m’hi acostumant.

[@more@]

Comentaris tancats a 28 de juliol 1938- Caminant en la foscor


27 de juliol 1938- Marxem en camions
12 març 2006, 19:05
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

El dia d’avui l’he passat voltant pel poble que està ple de soldats, hi ha tot el 234 batalló, a cada un amb qui parles et diu una cosa diferent, el millor és no escoltar a ningú i que sigui el que deu vulgui.

Prop de les quatre de la tarda ens han fet formar i pujar en camions. Marxem però sense saber on anem. Passem per molts pobles però com que de tots han tret els cartells indicadors ignoro quins son.

És ja fosc quan els camions s’aturen i ens fan baixar, és a ple camp, no es veu ni una sola casa. Ens fan posar per companyies, i ens diuen que descansem que ens donaran sopar, per cert que no tarden molt, es veu que les cuines ens havien precedit. Desprès m’estiro un xic per descansar fins que avisin.

Els comentaris son per a tots els gustos.

[@more@]



Desenvolupament de la batalla de l’Ebre. Mapa d’escenàris
12 març 2006, 3:08
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Desarrollo de la Batalla

Con un día de retraso sobre el plan previsto, la ofensiva comienza, el día 25 de julio poco después de la medianoche y se lleva a cabo en tres frentes:

El principal de ellos fue el cruce del rio por las fuerzas de los cuerpos de ejército V (Líster) y XV (Tagüeña) en la zona comprendida entre Ribarroja, Flix y Ascó.

Asimismo, con objeto de distraer la atención del enemigo, se realizaron otros dos pasos menores uno por el norte, a cargo de la 42 división, que con 9500 hombres cruza el río entre Mequinenza y Fayón, y otro por el sur, en el sector de Amposta a cargo de la 45 división. Este cruce de fuerzas resultó fallido, al ser prematuramente descubierto por los nacionalistas, y provocó grandes pérdidas a la 45 división.

Las fuerzas que cruzaron por el norte consiguen un éxito incial logrando establecer una cabeza de puente y llegar hasta los Altos de los Auts, cortando la carretera que une Fayón con Mequinenza aunque, debido a la reacción de los nacionalistas y a la falta de apoyo artillero, los republicanos no consiguen la toma de ninguno de estos dos pueblos y quedan en una bolsa, con el rio a sus espaldas, aislados del resto del XV Cuerpo de ejército.

El mayor peso de la operación corre a cargo de las fuerzas que cruzaron por el sector central formado por el grueso de los cuerpos de ejército V y XV, que en este caso si cuentan con apoyo de artillería y en rápido avance, aún con falta de transporte mecanizado, ocupan en los días siguientes las sierras de la Fatarella, Pàndols y Cavalls, estableciendo la que sería la línea de máxima penetración del ejército republicano, línea que coincidiría, aproximadamente, con la cuerda del arco que forma el Ebro entre Fayón y Benifallet.

Mapa de la zona donde se desarrolló la Batalla del Ebro. Se indica la línea de máxima penetración de las fuerzas republicanas en la zona nacionalista y la situación final, idéntica a la de partida.

No obstante el éxito inicial, los problemas de aprovisionamiento y de cruce para nuevas tropas se incrementan, debido al contraataque nacionalista y a la presencia de la aviación de la Legión Cóndor que efectua ataques masivos sobre los medios de paso del rio, sin otra respuesta que la de la artillería antiaérea, ya que, inexplicablemente, la aviación republicana tarda más de dos días en actuar, hecho este que nunca ha sido explicado.
Otro problema añadido es la apertura por los nacionalistas, informados por un ingeniero de la compañía hidroeléctrica, de las compuertas de los embalses de Tremp y Camarasa, situados aguas arriba en la provincia de Lérida. La apertura de compuertas provoca una gran crecida del rio que arrastra hombres, camiones y pasarelas que saltan por los aires, tanto por la fuerza del agua como por el choque de troncos con explosivos adosados lanzados por las fuerzas nacionalistas.

A principios de agosto, se ha llegado frente a Mequinenza, Fayón, Villalba de los Arcos, Gandesa, Bot y Prat de Comte.
No se consigue la toma de Gandesa, que era uno de los objetivos prioritarios, al tratarse de un importante nudo de comunicaciones. Pero a estas alturas los franquistas están decididos a plantear en este lugar la batalla definitiva, comenzando una encarnizada guerra de desgaste en la que harian uso de todos los medios aéreos y terrestres disponibles. Los republicanos tienen que fortificarse y hacer frente a una dura contraofensiva en inferioridad de medios materiales.

A partir de aquí, los hitos principales son:

Cruce del rio Segre por los republicanos, que fortifican sus posiciones en el Ebro.
La artillería y aviación nacionalista atacan la sierra de Pàndols. Líster pierde el control de Sierra Magdalena. Siguen los combates en la sierra de Pándols (14 de agosto).
Yagüe ataca la vertiente norte del vértice Gaeta.
Repliegue de los republicanos sobre Corbera ante la presión de los tanques nacionalistas, aunque al final consiguen rehacer sus líneas.
El 22 de septiembre, tras la costosa ocupación del vértice Gaeta, los nacionalistas suspenden temporalmente su contraofensiva.
El 23 de septiembre, a fin de modificar la posición ante la intervención extranjera del Comité de No intervención, el gobierno de la República, como ya anunciara Negrín ante la Sociedad de Naciones, retira unilateralmente los combatientes de las Brigadas Internacionales, esto agrava la situación del frente, debido a la dificultad de aumentar los efectivos por la reducción del territorio de retaguardia solo a Cataluña.
No sirve de mucho la retirada de los voluntarios internacionales ya que, aunque los nacionalistas retiraron también a las tropas italianas y alemanas, el material de guerra les seguía siendo suministrado y era manejado por combatientes españoles procedentes de su amplia retaguardia.

Tras durísimos combates con un elevado número de bajas por ambos bandos se ha ido produciendo un lento pero progresivo retroceso de los republicanos, así el 2 de octubre, las divisiones de Navarra ocupan las cotas más altas de la sierra de Lavall de la Torre y llegan muy cerca de Venta de Camposines.
El 31 de octubre se produce la toma de la sierra de Cavalls y el 2-3 de noviembre la de la sierra de Pàndols. Es en este punto donde tiene lugar el último gran combate entre la aviación de ambos bandos. La derrota del ejército republicano se va haciendo cada vez más evidente a pesar de su tenaz resistencia.
Finalmente, los días del 7 al 13 se ocupan por los nacionalistas Mora de Ebro, Venta de Camposines y La Fatarella. Comienzan los preparativos para una retirada ordenada hacia la orilla izquierda del rio.

A la caída de la tarde del día 15 de noviembre, bajo las órdenes de Manuel Tagüeña, todo está preparado en Flix para el cruce del rio, en sentido inverso, de las tropas republicanas que se han ido replegando y a las cuatro y media de la madrugada, ya día 16, los últimos combatientes republicanos del Ebro han cruzado a la margen izquierda. Taguëña ordena volar el puente de hierro de Flix, finalizando así la batalla del Ebro.

Epílogo

Aunque el éxito inicial pareció hacer entrever que el resultado de la guerra no estaba claro, el cambio en la situación internacional, con Gran Bretaña y Francia en actitud contemporizadora hacia Hitler y Mussolini, la firma de los Acuerdos de Múnich, abandonando a Checoslovaquia a su suerte, el 29-30 de septiembre es, sobre todo, el acontecimiento que aleja definitivamente el triunfo de la República.
Diezmado el ejército gubernamental y con la frontera francesa cerrada desde el mes de junio, la derrota total se produciría en poco más de cuatro meses.

Wikipedia

[@more@]

Comentaris tancats a Desenvolupament de la batalla de l’Ebre. Mapa d’escenàris


26 de juliol 1938 – S’inicia la Gran Ofensiva
12 març 2006, 2:23
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

La nit ha passat sense novetat , però jo no crec patir igual mai més. Si sorolls sentia la primera nit, aquesta no té comparació, cada vegada que ha vingut l’oficial no sabia ni com li havia de cridar l’alto, i cada cop se m’ha presentat per un lloc diferent, però ja ha passat.

Desprès de prendre el cafè i ficats dintre les xavoles per a descansar, serien pels voltants de les nou que s’ha començat a sentir un fort tiroteig un xic llunyà, a l’altra part del Riu i al cap de poc ja s’han oït fortes explosions. Hem sortit tots a fora les xavoles per saber que succeïa, i l’oficial ens ha comunicat amb eufòria que la nit passada havia sigut passat el riu per diversos llocs, havent començat la Gran ofensiva per "aplastar de una vez a la bestia fascista". Gran entusiasme i ràpidament ens comunica que estiguem preparats perquè d’un moment a l’altre vindrà l’ordre de marxar. Què m’has dit, estic segur que si m’haguessin fotografiat, amb la cara ho deia tot.

[@more@]

El tiroteig ha anat en augment i les explosions es segueixen les unes a les altres i no tarda gaire a sentir-se l’aviació, la qual bombardeja pel que es desprèn els ponts per on es mobilitza el pas del riu.

Arriben els companys Gil i Mata junt amb altres components del destacament que venen a ajuntar-se amb nosaltres. Ens saludem afectuosament amb els companys Gil i Mata desprès de tants dies de separació a mi em sembla una altre cosa, ja no em trobo sol, comencem a explicar-nos coses d’aquests dies però el soroll cada vegada més fort i la presència de l’aviació per aquells indrets que van regant materialment tota la vora del riu fa que emmudim i ens obliguen a amagar-nos dins les xavoles. Jo començo a imaginar-me el que és la guerra i el record dels de casa es fa més viu cada vegada.

Sense dinar perquè l’oficial ha prohibit que és foc donada la gran quantitat d’aviació que no parava de llançar bombes per aquell indret (Ascó, Vinebre, Garcia i Torre Espanyol). Serien prop de les 3 de la tarda que arriba l’ordre de marxar. Junt amb els meus companys que ja no ens separem, anem passant pels mateixos llocs que passarem fa dotze dies, però de forma molt diferent, ja que si aquell dia la ignorància de on anava em dominava, avui l’emoció és molt més forta perquè d’una part l’intens soroll que no parava ni un instant i d’altra l’aviació que seguia bombardejant aquells indrets, a l’ansem que el pensar si nosaltres anàvem cap endarrere o bé si ens portarien a passar el riu, sort que tot parlant amb els meus companys em distreia una mica del meu estat.

Desprès de reunir-nos amb altres destacaments que també s’havien replegat, i desprès d’un tip de caminar arribarem a Mas Roig a les nou i mitja de la nit. Aquí altre volta tranquil·litat, no s’oïa el més lleu soroll, semblava com si ho hagués somiat. Ens fan acampar en una vinya, ens donen un plat d’arròs i a descansar. Sigui pel cansament o per la forta excitació soferta, tot i que la terra és dura, vaig dormir fins l’endemà que ja era força clar.



25 de juliol 1938- Comença l’ofensiva de l’Ebre per les nostres forces
11 març 2006, 19:53
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Desprès de sopar i abans de marxar cap a baix el riu, com cada dia, l’oficial ens reuneix i ens diu que avui farem tota la nit el punt i que hi ha ordres severes de què es doni l’alto a qualsevol que es presenti i que es faci foc sense vacil.lació a qui no contesti a la veu d’alto, i que ell també baixarà i que anirà inspeccionant els llocs i seràPrevisualitza els canvis severament castigat el qui trobi dormint.

Només faltava aquesta , amb la gràcia que em feien les dues hores que em tocaven de punt les altres nits , avui tota la nit i a més amb les consignes dades. Que Deu i faci més que nosaltres.

-Veure relació dels fets-

 

Comentaris tancats a 25 de juliol 1938- Comença l’ofensiva de l’Ebre per les nostres forces


MEMÒRIA HISTÒRICA
21 maig 2006, 17:20
Filed under: 1-Del PERQUÈ de tot plegat...


Aquest diari recull les experiències que el meu avi, Domènec Piqué, va anotar en una petita llibreta blava que duia sempre a sobre durant la Guerra civil, des de que es va incorporar (el 4 de juny del1938) fins que va tornar a casa (el 29 d’abril del 1939).

Els fets descrits en la primera part, des de la incorporació fins que fou ferit a la Batalla de l’Ebre, els va redactar i passar posteriorment de la “petita libreta blava” a un quadern.

De la resta, la fugida a França, l’ingrés al Camp de concentració d’Argelès sur Mer i l’estada al Camp de concentració de Miranda de Ebro, fins al retorn a casa, només hi ha les anotacions de la llibreta blava i la correspondència mantinguda aquells dies, amb alguns papers oficials del moment.

Jo només ho he transcrit.

Per facilitar-ne la lectura ho he ordenat per capítols; el segon i el tercerson els que van ser redactats posteriorment per ell mateix. El 4 i el 5, estan estructurats amb les breus anotacions que va escriure a la “llibreta blava”, afegint alguns dels documents “oficials” i , molt especialment, la correspondència creuada amb la seva dona, Amèlia Estades Hopkinson.

INDEX

1- Del PERQUÈ de tot plegat…

2- Del Camp d’instrucció al Front de l’Ebre

3- De la Batalla de l’Ebre a l’hospital a Barcelona

4- De la reincorporació al Front, camí de França (Argelès sur mer)

5- Del Camp de Concentració de Miranda de Ebro al retorn a casa

Soldats republicans a l'Ebre 1938. Capa

L’únic objectiu d’aquest blog és contribuir a la memòria històrica d’aquest fets.

Montserrat Palet i Piqué.

 

Comentaris tancats a MEMÒRIA HISTÒRICA


29 abril 1939- El retorn a casa…

29 d’abril 1939

Desprès de passar la nit a l’estació sense dormir, tant prompte s’ha fet clar, he marxat al poble, que està encara dormint.

A les 10:23 surt el tren cap a Barcelona.

**********************************************

El dia 2 de maig de 1939, des de la Comandància de la Guardia Civil de Barcelona- Puesto de Cornellá-, se li expedeix el següent document, que indica:

En el dia de hoy se ha presentado en esta Casa Cuartel el vecino de esta localidad Domingo Piqué Lunas de 35 años de edad, procedente de un Campo de concentración, se le extiende el presente documento para que pueda acreditar su presentación.

Aquest document, té el segell de " revisado" de l’any 1940 i del 1941…

[@more@]



1939- em criden per sortir en LLIBERTAT…

28 d’abril 1939

A les 3’15 de la tarda portava uns maons de la cuina vella i durant el trajecte m’avisen que pel micròfon han cridat el meu nom per sortir en llibertat.

Instantàneament deixo anar els maons i arrenco a córrer cap al barracó.

Em canvio tota la roba, i desprès de passar llista i rebre el subministra sortim del camp a les 3’45.

Ens dirigim a la Comandancia Militar de Miranda per arreglar els papers, a continuació passem per intendència on ens donen el passaport i ens diuen que no podem sortir fins a les 10’20 del matí, per tant em toca passar la nit a l’estació de Miranda per falta de diners.

[@more@]



1939, Torno a declarar davant el Tribunal del Camp.

26 d’abril 1939

Anuncien pel micròfon que tots els majors de 32 anys “tenen “ de declarar de nou davant el Tribunal del Camp.

Jo declaro la mateixa nit per mediació d’un nebot de la Conxa carnissera, que està empleat en el Tribunal.

Les declaracions duren fins a les 12 de la nit.

27 d’abril 1939

Surt una expedició de 110 internats que declararen ahir.

[@more@]



Abril del 1939, carta de l’amic Ciurana.

19 d’abril 1939

Tornem al primitiu barracó un cop arranjat.

Fa dos dies que no estic gens bé del ventre.

20 d’abril 1939

Rebo 50 pessetes per valors declarats d’en Norbert.

21 d’abril 1939

Rebo carta de l’amic Ciurana . L’únic que ha complert la seva paraula.

M’han tallat els cabells per tercera vegada.

Segueixo trobant-me malament del ventre, m’apunto a reconeixement.

Transcripció de la carta enviada per Ciurana el 15 d’abril a Domènec Piqué, encara al camp de concentració de Miranda de Ebro..

Barcelona 15 abril 1939

SR.D.Domingo Piqué — Miranda de Ebro

Apreciado amigo: Deseándote un franco mejoramiento en tu estado te mando estas cuatro letras con el deseo de que me sean devueltas porque cuando lleguen al Campo tu ya estés fuera.

Tal como dijiste mi cuñado me estaba esperando para ir a comer, por la tarde estuvimos de compras de algunos articulos que cuando él vino escaseaban en Barcelona como azucar, chocolate y manteca, luego cenamos y dormimos en Miranda para coger el tren el dia siguiente a las 10:20 y llegar a las 6: 30 de la mañana del viernes , o sea pocas horas después que si hubieramos venido con el tren de las 4 de la tarde del miercoles.

Por la tarde del dia de mi llegada fui a ver a tu cuñado y al amigo Codina, al primero le dije lo que le tenía que decir y a nuestro amigo lo encontré muy mejorado pero desde luego con un régimen muy riguroso, y hoy hemos ido a ver a Galiano que aún está en cama pero muy mejorado también, yo me encuentro muy débil y el reuma no me deja, de manera que formamos un excelente terceto, de Oriol no te hablo porque solo te podria decir que es un fresco.

Diles a los compañeros Ferran y Canela que las cartas las eché al correo toda vez que con el reuma solo puedo andar lo más preciso.

Muchos recuerdo de todos los amigos y familiares para tu y todos los compañeros y esperando vernos reunidos de nuevo para no acordarnos más de los malos ratos pasados juntos se despide tu amigo que espera abrazarte pronto.

Agustí Ciurana.

[@more@]

Comentaris tancats a Abril del 1939, carta de l’amic Ciurana.


1939- PER FI HE DECLARAT !!!

17 d’abril 1939

Per fi , he declarat a les 10 del matí.

Ara, a esperar la llibertat.

[@more@]

Comentaris tancats a 1939- PER FI HE DECLARAT !!!


Abril del 1939, Esperant per declarar

15 d’abril 1939

A les 12 anuncien pel micròfon que es presentin davant la casa dels "Señores Jefes y Oficiales" tots els que hagin complert 32 anys.

Corredisses, empentes, crits etc… Davant de tot això ens reparteixen uns quants cops i es dissol la formació.

16 d’abril 1939

A l’hora de repartir el pa prenen nota dels que tenen més de 32 anys.

[@more@]

Comentaris tancats a Abril del 1939, Esperant per declarar


12,13,14 d’abril 1939. M’he quedat sol.

12 d’abril 1939

Surt el company Ciurana , el darrer de la colla de cinc pertanyents al Grupo mixto Sanitario i que no ens havíem separat en tot aquest temps.

13 d’abril 1939

Ens canvien de Barracó per reformes.

14 d’abril 1939

Rebo una carta de l’Amèlia del dia 2 de març.

El 14 d’abril escriu aquesta postal a la seva esposa.

Apreciada esposa: Acabo de recibir tu carta del 2 Marzo junto con dos postales, por la que me entero de las enfermedades pasadas por la pequeña, de las que espero estará completamente restablecida.

Estoy esperando poder presentar el aval para poder declarar y entonces aguardar el día tan ansiado que me llamen para salir en libertad. ¿Cuando será?… Deseo que al recibo de la presente os halle bien de salud como el mío por ahora ( a Dios gracias).

El otro dia salió en libertad el último de los compañeros que quedaba de los que vinimos de Francia de Sanidad, me he quedado completamente solo, le encargué visitara a Norberto, si quieres noticias pasa por allí, también le pedí dinero.

Recuerdos a todos , a ver si me escriben, besos a la pequeña y tu recibe un abrazo de tu esposo que no te olvida.

D.Piqué

Miranda de Ebro 14-4-39 Año de la Victoria

[@more@]

Comentaris tancats a 12,13,14 d’abril 1939. M’he quedat sol.


1939- Dues cartes des del camp de concentració.

Transcric aquí les dues cartes escrites des del Camp de concentració de Miranda de Ebro; una just abans de rebre els avals, i l’altre just el dia que els va rebre. Esperant poder declarar.

Evidentment, les dues, com totes les altres, porten estampat el segell de:

CENSURA MILITAR

CAMPO DE CONCENTRACIÓN

MIRANDA DE EBRO

Miranda de Ebro 4-4-39 Año de la Victoria.Anar a l’original-

Apreciada esposa:

El domingo recibí el paquete que me mandaste, está bien. Quisiera saber porque conducto lo has mandado. ¿Por qué no me mandas los avales por el mismo conducto? Os deseo que al recibo de la presenta os halle bien de salud como yo por ahora (A.D.G) y que la grata nueva de “Se ha terminado la guerra” sea presagio de gratas nuevas.

Espero recibir de un momento a otro los avales, pues que con el tiempo que hace creo que ha habido bastante. Celebro muchísimo que la nena esté bien y que lo mismo que tu os encontréis bien. Espero poder reunirnos pronto para vivir una nueva vida dentro de la España nacional. Saluda a todos los vecinos y a cuantos pregunten por mí, y solo tengo que repetir lo de siempre avales y avales. Espero que Norberto por su parte había hecho lo posible para obtener alguno, pues creo que el tenia manera de hacerlo, yo le he mandado directamente al despacho a dos compañeros libertados. Me extraña no haber recibido nada del Sr. Villalonga a quien escribí.

Besos para la nena y tu recibe un abrazo de tu esposo que te quiere.

Domingo

El mateix dia 6 d’abril va rebre els avals.

Miranda de Ebro 6-4-39 Año de la Victoria – Anar a l’original-

Apreciada esposa:

Acabo de recibir tu carta del 31 de marzo que como puedes suponer me ha causado un gran alegría, lástima que haya llegado estos días de Semana santa en que las oficinas están cerradas y eso retardara unos días mi libertad, no obstante creo que será pronto que podamos volver a reanudar nuestra vida familiar.

Supongo habrás recibido mis postales del 28 Marzo y 4 del corriente y que te harás cargo del texto de las mismas. Celebraré que al recibir la presente os encuentre a ti y a la pequeña en perfecto estado de salud como es el mío por ahora (A.D.G).

Yo creo que con este aval podré obtener la libertad ahora que esto es cuestión de unos días, por lo tanto no se cuanto podré estar de nuevo a tu lado, espero será pronto, si dios quiere. Que alegría volver a ver a “la pequey poder tenerla en mis brazos y oír como me llama tal como tú me dices.

Muchos recuerdos a todos y al Sr. Baudilio al que puedes dar las gracias por su certificado, lástima no se le ocurriera hacer avalar su firma por el alcalde, hubiera tenido mucha más fuerza.

Besos para la pequeñita y tu recibe un fuerte abrazo de tu esposo que desea verte pronto.

Domingo.

[@more@]

Comentaris tancats a 1939- Dues cartes des del camp de concentració.


1939, Finalment arriben els AVALS!!

 

El dia 31 de març del 1939, la seva esposa Amèlia Estades finalment va poder enviar els avals que havia reunit. Així ho indica la carta on diu;

Acabo de recibir tu postal de 23 en la que veo que has tenido noticias mias, lo cual me ha alegrado muchisimo.

Te mando dos letras solamente para no perder el correo, pues junto van dos avales uno de falange avalado por el mismo por el ayuntamiento y la guardia civil y otro de el Sr Baudilio….

Amelia Estades.

Tal com li havia demanat en la postal del dia 28 de març 1939 el mateix dia que va enviar els avals va posar un telegrama anunciant-li el fet, tan esperat. El telegrama diu:

MIRANDA DE EBRO BARNA 4616 17 5 19/30

DIA TREINTA Y UNO REMITIDO AVAL=ESTADES=

 

Domènec Piqué escriu al seu diari la llibreta blava-.

6 d’abril 1939

Rebo avals. JA ERA HORA !!!!

7 d’abril 1939

Rebo carta de casa.

Agafo número per declarar, em donen el 787, i avui declara el 439.

 

 

 

 

Comentaris tancats a 1939, Finalment arriben els AVALS!!



css.php