Diari de guerra de Domènec Piqué- del 4 juny 1938 al 29 abril 1939


18 d’agost 1938- Una gran alegria.
25 març 2006, 23:25
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

Aquest dia guarda per mi una de les més grans alegries que he sentit durant el temps que vaig estar allunyat dels meus.

Era la tarda, havíem dinat i estàvem amb els companys Gil i Mata collint ametlles que desprès trencàvem, les posàvem dintre una coixinera i d’aquesta manera teníem sempre alguna cosa per rosegar.

Mentre així estàvem, es presenta l’enllaç del Comissari i em diu que em presenti tot seguit al Comissariat. Vaig ràpidament cap al mas i pujo on estava instal·lat el despatx del Comissari, que desprès de demanar-li permís, em fa passar i em pregunta, entre altres coses, si era casat i el nom de la meva esposa. La cosa començava a escamar-me, perquè encara que el Comissari era un xicot molt jove, d’uns vint anys i pels seus actes un bon xicot, no sabies mai que podia passar-te

[@more@]

No obstant, desprès de fer-me tot una sèrie de preguntes em va felicitar i seguidament em feu entrega d’un gros paquet que m’enviava l’Amèlia.

L’alegria que vaig experimentar no és per d’escriure-la, vaig sortir corrent cap al campament on ja m’esperaven els companys Gil i Mata ansiosos per saber el motiu d’ aquella crida. Immediatament ens dirigirem cap a la xavola i tot seguit vaig començar a obrir el paquet.

Era l’obsequi de la meva estimada esposa en el dia del meu sant, poc podia esperar-se ella en la forma en que l’havia passat.

Hi havia de tot, conserves, tabac, unes ratlles -que fou el primer que vaig llegir- i fins i tot una ampolla de xampany. Tastarem de tot una mica, i finalment destaparem la botella i brindarem per la salut de tots els de casa, i per l’acabament d’aquella tragèdia i el prompte retorn a les nostres respectives llars.

L’alegria que donen aquestes coses en moments com aquests, no es pot comprendre sinó és vivint-ho, perquè ara mateix en escriure-ho em sembla que no n’hi ha per emprar-hi tantes ratlles. Però com aquestes son moltes les coses que vaig passar, que per deixar-les escrites en un paper i fer comprendre la seva importància en aquells moments és quan un es dona compte de la manca de força d’expressió amb la ploma als dits.



Comentaris tancats a 18 d’agost 1938- Una gran alegria.









css.php