Diari de guerra de Domènec Piqué- del 4 juny 1938 al 29 abril 1939


22 d’agost 1938- El concurs d’escrivent
27 març 2006, 22:49
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

La primera succeí de la següent manera.

Un migdia quan estàvem formats a l’era del Mas per a recollir el ranxo i desprès d’haver repartit el correu, com era per costum, el Comissari va cridar el meu nom, el ésser al seu davant va dir-me que, desprès de dinar, em presentes al seu despatx.

Altre volta l’angunia del que voldrà, i dinant amb els companys Gil i Mata, fèiem càbales del que podia voler. A mi no em feia gaire gràcia perquè com que jo estava tip de tot, i com que la meva única manera de poder expressar el meu descontent era protestar sempre que podia contra la manca de respecte que tenien els mandos envers la nostra llengua, que per mi és el més sagrat. Això feia que hagués tingut alguna topada amb alguns, i com que sempre es pensa el pitjor, jo atribuïa l’ordre de presentació del Comissari a aquests fets. En canvi els meus companys em deien que era un altre paquet de casa.

[@more@]

En acabar de dinar, tot fumant un cigarret vaig emprendre el camí del Mas, en arribar-hi demano permís i cap al despatx del Comissari.

El Comissari ja m’esperava. Em feu seure, i començà preguntant-me de que feia i em digué que s’havia fixat en les meves cartes entre totes perquè li agradava la lletra, i que com sigui que s’havia rebut, en l’ordre del dia del batalló, que cada companyia enviés un soldat per a cobrir la Plaça d’escrivent del Batalló, m’havia cridat per si volia prendre-hi part . Jo que el que volia era fugir del "montón" i mirar de camuflar-me, vaig acceptar tot seguit.

Em digué que a l’endemà, desprès de dinar, anés al puesto de mando del Batalló perquè era el dia fixat pel concurs.

Arribat al puesto de mando ens hi trobarem diversos soldats, i tot seguit anaren cridant un per un. Al tocar-me el torn vaig entrar dins les oficines, un caporal em pregunta la filiació i acte seguit em feu redactar un "parte" que era el resum de tots els que es rebien de les diverses companyies destacades a diversos llocs. Desprès em feren més preguntes sobre la meva filiació política i em digué, igual que a tots els altres, que ja m’avisaria el Comissari.

Al cap de pocs dies el Comissari em torna a cridar i em digué que havia obtingut el numero dos en les proves realitzades anteriorment pel que em felicitava, afegint desprès que havia de dir-me, amb tota sinceritat i amb caràcter particular, el concurs l’havia guanyat jo, però que per poder agafar aquest "enchufe" era necessari pertànyer a una organització del Front popular, preferentment al partit Comunista.

D’aquest dia endavant, vaig continuar relacionant-me amb el Comissari i passava moltes hores amb ell, la veritat molts cops esquivant serveis i la instrucció que cada dia al mati i a la tarda havíem començat a fer, des de feia alguns dies.



Comentaris tancats a 22 d’agost 1938- El concurs d’escrivent









css.php