Diari de guerra de Domènec Piqué- del 4 juny 1938 al 29 abril 1939


27 d’agost 1938- Terrible falta.
28 març 2006, 23:04
Filed under: 3- De la Batalla de l'Ebre a l'hospital a Barcelona

El segon fet succeí el dia 27 d’agost.

Estàvem a Almatret fent la guàrdia, serien les dues de la tarda aproximadament.

Jo estava de punt al campanar, amb la missió d’avisar la presència de l’aviació. Feia un sol molt fort i la calor era pesada en aquella hora.

El fet és que, de prompte, sento que em criden, era un soldat que em digué que el seguis que havia de presentar-me a l’oficial de guàrdia. Instintivament vaig per agafar el fusell que tenia al meu costat.

-NO HI ERA!. En veure la meva sorpresa el soldat m’ho digué tot. Havia pujat el caporal a fer la ronda i com que jo estava dormint, m’havia pres el fusell i havia donat parte a l’oficial de guàrdia..

El meu esglai fou terrible. Tot seguit desfilaren pel meu interior no sé ni les coses.

[@more@]

Apesarat vaig seguir al soldat que em conduí fins al cos de guàrdia on vaig quedar sumit en la més gran desesperació. La falta era terrible, el càstig … m’esglaia el recordar-ho.

Passaven les hores, i de tant en tant entrava algun company, tots em deien paraules d’alenament i que no tingués por que no em passaria res de greu.

Jo no recordo ben bé què feia, mentre estava així, gairebé inconscient, tot d’una que sento tocar a generala., Tot seguit venen uns companys i em diuen que han tocat l’ordre de marxar ràpidament, sense ni tan sols repartir el sopar, que ja estava a punt en les paroles a la plaça.

Aconsellat pels companys Mata i Gil i d’altres, sense esperar ordres marxo amb ells a formar amb la nostra companyia ,i una vegada passada llista, em poso en marxa tot seguit.

No cal dir que pel camí l’única conversa que teníem era sobre el meu cas, però ells em deien; que com que el caporal que em trobà dormit no era de la nostra companyia, si teníem la sort d’anar a un lloc diferent, tot passaria per alt, i així va succeir.

Parlant, el que no havíem esbrinat era a que és devia aquella marxa tan ràpida, i on anàvem tant de sobte.

Desprès de caminar bastant, era ja ben entrada la nit que arribarem a un lloc on hi havia bastantes xavoles fetes i ens donaren ordre de descansar sense treure’ns res de sobre i com és natural, sense sopar.El campanar d'Almatret



Comentaris tancats a 27 d’agost 1938- Terrible falta.









css.php