Diari de guerra de Domènec Piqué- del 4 juny 1938 al 29 abril 1939


8 setembre 1938- Ferit al cap!!
2 abril 2006, 18:29
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Festivitat de la mare de Deu. Dia que serà per mi recordat mentre visqui.

No sé el temps que estiguérem descansant, però ens despertaren els crits de formar que el sol no estava gaire alt.

Un cop formats el Comandant del Batalló ens feu una arenga de la que recordo textualment els mots finals, digué així: “lo que no habeis podido tomar de noche, debeis cogerlo de dia, y cuanto más arrecie el fuego enemigo, más sobre ellos”. Es fàcil suposar l’efecte que aquest parlament ens feu a tots, però com que no ens demanaven parer sinó que ens exigien, tothom amb un aire de resignats varem començar a agafar el fusell i les bombes de ma que ens anaven entregant, i formats va començar la marxa..

A la poca estona, començaren a sentir-se trets i explosions, fins que arribarem ja a camp descobert i a la vista de les posicions enemigues, situades d’alt d’un turó, que era el que teníem de prendre.

El foc s’anava generalitzant i tirant-te a terra i aixecant-te anàvem avançant, passant per damunt de bon nombre de cossos que jeien a terra, per sempre alguns, i d’altres queixant-se amb llastimosos crits per les ferides rebudes, però sense fer-ne cap cas, ja que el que procuraves era estirar-te quan semblava que d’aquesta forma esquivaves les nombroses bales que xiulaven per tots costats.

En un d’aquests moments, al llançar-me a terra, vaig sentir com si em donessin un cop de pedra al cap, seguit d’una remor a les orelles.

No sé el temps que vaig passar inconscient. En tornar en si , vaig passar-me la ma pel front i va quedar tacada de sang així com la cara.

Tot seguit vaig donar-me compte de que estava ferit.

[@more@]

Al costat meu n’hi havia d’altres, com també algun de mort. El foc continuava amb la mateixa violència, el que privava de fer cap moviment per por d’ésser tocat per alguna altra bala.

Recordo perfectament que per l’instint natural de conservació, amb els dits i procurant fer el mínim de moviments possible vaig anar rascant la terra a sota de la barba per poder anar-hi ficant la cara , per evitar sobresortís massa. Mentre estava així estirat encara vaig tornar a ésser ferit, però aquesta vegada sense importància.

A mida que anava caient la tarda el foc anava minvant, i amb un altre xicot, ferit de la cama, que tenia la costat, varem començar a parlar del que podríem fer i convinguérem els dos que el millor era esperar que és fosc, que segur que pararia el foc totalment i aleshores aniríem cap a un lloc o l’altre, perquè ignoràvem en quin punt estàvem.

A mida que el foc anava cedint augmentàvem els crits i els planys dels ferits que per allí hi havia. Era esgarrifós, de no haver sigut en el lloc on érem, no fora humanament possible resistir-ho.

Al recordar-ho és quan un hom es dona compte del criminal que son les guerres, que rebaixen de tal forma els sentiments humans, que no hi ha càstig possible pels que en nom del que vulguin promouen o alenen una guerra.



Comentaris tancats a 8 setembre 1938- Ferit al cap!!









css.php