Diari de guerra de Domènec Piqué- del 4 juny 1938 al 29 abril 1939


MEMÒRIA HISTÒRICA
21 maig 2006, 17:20
Filed under: 1-Del PERQUÈ de tot plegat...


Aquest diari recull les experiències que el meu avi, Domènec Piqué, va anotar en una petita llibreta blava que duia sempre a sobre durant la Guerra civil, des de que es va incorporar (el 4 de juny del1938) fins que va tornar a casa (el 29 d’abril del 1939).

Els fets descrits en la primera part, des de la incorporació fins que fou ferit a la Batalla de l’Ebre, els va redactar i passar posteriorment de la “petita libreta blava” a un quadern.

De la resta, la fugida a França, l’ingrés al Camp de concentració d’Argelès sur Mer i l’estada al Camp de concentració de Miranda de Ebro, fins al retorn a casa, només hi ha les anotacions de la llibreta blava i la correspondència mantinguda aquells dies, amb alguns papers oficials del moment.

Jo només ho he transcrit.

Per facilitar-ne la lectura ho he ordenat per capítols; el segon i el tercerson els que van ser redactats posteriorment per ell mateix. El 4 i el 5, estan estructurats amb les breus anotacions que va escriure a la “llibreta blava”, afegint alguns dels documents “oficials” i , molt especialment, la correspondència creuada amb la seva dona, Amèlia Estades Hopkinson.

INDEX

1- Del PERQUÈ de tot plegat…

2- Del Camp d’instrucció al Front de l’Ebre

3- De la Batalla de l’Ebre a l’hospital a Barcelona

4- De la reincorporació al Front, camí de França (Argelès sur mer)

5- Del Camp de Concentració de Miranda de Ebro al retorn a casa

Soldats republicans a l'Ebre 1938. Capa

L’únic objectiu d’aquest blog és contribuir a la memòria històrica d’aquest fets.

Montserrat Palet i Piqué.

 



Comentaris tancats a MEMÒRIA HISTÒRICA


Aquestes memòries…
2 abril 2006, 1:09
Filed under: 1-Del PERQUÈ de tot plegat...

PRÒLEG -primera versió-

"Aquestes memòries les he escrites valent-me de les anotacions que feia diàriament en una petita llibreta de totes les incidències que em passaren des del dia que em cridaren fins que vaig tornar a casa.

 

Tenia la intenció d’ampliar-les més, donant-hi cabuda a tot el que durant aquells temps succeí i que jo vaig presenciar que fou molt i bo, sobretot les moltes escenes viscudes dintre el que en dèiem “Ejercito Popular", però sense exagerar , necessitaria quatre vegades més paper del emprat i com que no tinc altre pretensió al escriure les següents memòries que recordar les coses més sobresortints que vaig passar , m’he acontentat a ampliar una mica els apuntaments que tenia fets en el meu "diari", que fou potser l’únic objecte que durant totes les calamitats passades no vaig deixar mai de portar a sobre, i que ara rellegir-lo em fa viure tots aquells moments, alguns de bons dintre d’aquelles circumstàncies i d’altres verdaderament tràgics, que ara al jutjar-los fredament em sembla impossible haver-ne pogut sortir tant bé, a l’ansem que em fan ganes de riure al observar el "pànic" de que estava apoderat que em feia ésser autor d’aquelles escenes."

DOMÈNEC PIQUÉ

 

[@more@]





No ha sigut la meva intenció…
1 abril 2006, 23:23
Filed under: 1-Del PERQUÈ de tot plegat...

 

PRÒLEG-segona versió-

“No ha sigut la meva intenció escriure unes memòries, cosa que m’agradaria molt, però la manca de qualitats literàries i d’altres que crec son necessàries per sortir-ne airós, m’he decidit a fer solsament una ampliació de les dades que m’anotava en una petita llibreta que vaig portar sempre a sobre meu, molt acuradament amagada, on hi anotava en les seves respectives dates tots els fets més importants o dignes de recordança que em succeïren des del dia que em feren presentar, fins a la meva tornada a casa.”

 

DOMÈNEC PIQUÉ

 



Comentaris tancats a No ha sigut la meva intenció…


14 de juliol 1938 L’arribada al Front, 42 divisió,59 Brigada,234 Batalló, 3 cia, 2ª secció

El viatge ha transcorregut sense novetat. Hem passat per Reus completament a les fosques, entre altres pobles també hem passat per Falset, on els camions han fet gasolina, desprès tot son llocs despoblats i per camins improvisats. Els cotxes van amb els fars apagats.

Quan comença a clarejar arribem a un lloc entre muntanyes on els camions s’aturen, ens fan baixar. Davant nostre hi ha dos soldats que fan guàrdia, el cap de l’expedició parla amb ells i seguidament passem tot caminant fins a un lloc que fa una mica de pla i ens diuen que descansem fins que ens avisin.

A mida que es va aixecant el dia, junt amb dos companys anomenats Gil i Mata intentem saber on som. Entaulem conversa amb un xicot dels que han anat apareixen de dins d’unes xavoles en adonar-se de la nostra presència. És molt jove, parla en català, ens diu que ens trobem al "puesto de mando" de la 59 Brigada, vora l’Ebre i prop de Garcia. Ens ensenya unes muntanyes que hi ha davant nostre tot dient que allò és terreno feixista. Jo pregunto si hi ha molt de soroll per allí i em contesta que dels tres mesos que fa que hi és no havia tirat un sol tret i que solsament de tant en tant disparava l’artilleria enemiga, però passava de llarg. No sé si respirar una mica.

Ens fan formar i van distribuint individus . A nosaltres ens destinen al 234 batalló, 3ª Companyia.

Acompanyats per un soldat ens dirigim cap al puesto de mando de la companyia. Hem caminat unes hores i cap allà a les quatre arribem on es troba el Capità, que segons ens diu el seu enllaç està descansant. Ho aprofitem per menjar una mica, ens donen un pot de carn rusa i un xusco per cap. Quan estàvem acabant ens avisen que ens presentem al capità. Ens prenen altre vegada la filiació i ens donen un fusell a cada u i junt amb un caporal que ha arribat marxem cap on es troba destacada la 2ª secció a la qual ens han destinat.

Passant per entre mig de muntanyes i seguint dreceres desprès de dues hores de caminar hem arribat al destacament, allí trobem una dotzena de xicots, la majoria jove,s que estan menjant sota un cobert de canyes i fulles. El caporal ens presenta al cap de la secció, un sergent que fa de tinent, murciano com tots els que fins ara hem conegut en aquesta brigada. Aquest ordena a un soldat que acompanyi als meus companys cap un altre lloc, a mi em diu que em quedi. Jo, en veure que ens separen, si pogués protestaria, però a dissimular, soc soldat.

No em dono quasi bé compte de res, sols un pensament nia en el meu interior ¿Que faré tot sol?. De mica en mica tots els que estaven menjant van desapareixent cap a les xavoles i tornen arreglant-se el fusell i la manta. El tinent em diu que jo em quedi i els altres a les ordres d’un sergent marxen,

Jo me’n vaig cap a un xavola d’un xicot que m’ha dit si volia estar amb ell perquè estava sol, segons m’ha contat ràpidament abans de marxar, és de la costa. Sense despullar-me m’he embolicat amb la manta i m’he estirat a terra per a dormir, però tot i estar molt cansat no he pogut dormir gens.

Han passat masses coses en un dia i el meu cap no para de rumiar.

[@more@]

Comentaris tancats a 14 de juliol 1938 L’arribada al Front, 42 divisió,59 Brigada,234 Batalló, 3 cia, 2ª secció


Alguns dels vostres comentaris des del principi…
9 març 2006, 2:09
Filed under: 1-Del PERQUÈ de tot plegat...

                     Espai obert als vostres comentaris.

                     PARTICIPA

[@more@]




css.php