Diari de guerra de Domènec Piqué- del 4 juny 1938 al 29 abril 1939


8 setembre 1938- Ferit al cap!!
2 abril 2006, 18:29
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Festivitat de la mare de Deu. Dia que serà per mi recordat mentre visqui.

No sé el temps que estiguérem descansant, però ens despertaren els crits de formar que el sol no estava gaire alt.

Un cop formats el Comandant del Batalló ens feu una arenga de la que recordo textualment els mots finals, digué així: “lo que no habeis podido tomar de noche, debeis cogerlo de dia, y cuanto más arrecie el fuego enemigo, más sobre ellos”. Es fàcil suposar l’efecte que aquest parlament ens feu a tots, però com que no ens demanaven parer sinó que ens exigien, tothom amb un aire de resignats varem començar a agafar el fusell i les bombes de ma que ens anaven entregant, i formats va començar la marxa..

A la poca estona, començaren a sentir-se trets i explosions, fins que arribarem ja a camp descobert i a la vista de les posicions enemigues, situades d’alt d’un turó, que era el que teníem de prendre.

El foc s’anava generalitzant i tirant-te a terra i aixecant-te anàvem avançant, passant per damunt de bon nombre de cossos que jeien a terra, per sempre alguns, i d’altres queixant-se amb llastimosos crits per les ferides rebudes, però sense fer-ne cap cas, ja que el que procuraves era estirar-te quan semblava que d’aquesta forma esquivaves les nombroses bales que xiulaven per tots costats.

En un d’aquests moments, al llançar-me a terra, vaig sentir com si em donessin un cop de pedra al cap, seguit d’una remor a les orelles.

No sé el temps que vaig passar inconscient. En tornar en si , vaig passar-me la ma pel front i va quedar tacada de sang així com la cara.

Tot seguit vaig donar-me compte de que estava ferit.

[@more@]

Al costat meu n’hi havia d’altres, com també algun de mort. El foc continuava amb la mateixa violència, el que privava de fer cap moviment per por d’ésser tocat per alguna altra bala.

Recordo perfectament que per l’instint natural de conservació, amb els dits i procurant fer el mínim de moviments possible vaig anar rascant la terra a sota de la barba per poder anar-hi ficant la cara , per evitar sobresortís massa. Mentre estava així estirat encara vaig tornar a ésser ferit, però aquesta vegada sense importància.

A mida que anava caient la tarda el foc anava minvant, i amb un altre xicot, ferit de la cama, que tenia la costat, varem començar a parlar del que podríem fer i convinguérem els dos que el millor era esperar que és fosc, que segur que pararia el foc totalment i aleshores aniríem cap a un lloc o l’altre, perquè ignoràvem en quin punt estàvem.

A mida que el foc anava cedint augmentàvem els crits i els planys dels ferits que per allí hi havia. Era esgarrifós, de no haver sigut en el lloc on érem, no fora humanament possible resistir-ho.

Al recordar-ho és quan un hom es dona compte del criminal que son les guerres, que rebaixen de tal forma els sentiments humans, que no hi ha càstig possible pels que en nom del que vulguin promouen o alenen una guerra.



Comentaris tancats a 8 setembre 1938- Ferit al cap!!


13 de juliol 1938. M’arriba l’Ordre de marxa !!
9 març 2006, 22:23
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Les notes corresponents al dia d’avui les he escrites dominat per l’emoció i el nerviosisme del moment.

Tot es desenvolupava com de costum, fins que a la tarda mentre estàvem sota uns garrofers fent la classe de teòrica, ha vingut un escrivent d’oficines amb una llista per marxar, va cridant noms i cap als últims m’ha cridat a mi. He quedat glaçat, tot i esperar-ho m’ha impressionat molt. Sense dir paraula he anat a la companyia junt amb els altres que també havien cridat, i començo a arreglar les coses.

Escric tot seguit a l’Amèlia, explicant-li el cas i que si puc ja escriuré quant sigui al nou lloc. No sopo, m’ és impossible empassar-me res. Molt abans de l’hora ja soc a l’estació per veure si arriba alguna persona per poder preguntar-li quelcom.

Ho donaria tot per veure a l’Amèlia, poder-me despedir d’ella abans de marxar al front. Se m’ocorren els pensaments més negres, estic completament desfet, no sé el que em passa, ho confesso.

Arriba el tren i baixen alguns familiars dels que han de marxar, i l’Amèlia no ve, desesperat me’n vaig cap a la companyia a esperar l’hora de marxar.

Cap a mitja nit toquen llamada. Formem. Ens passen llista i cap els camions. Em despedeixo dels pocs que queden i en marxa.

On anem?

[@more@]



Comentaris tancats a 13 de juliol 1938. M’arriba l’Ordre de marxa !!


12 de juliol 1938, a Morell esperant ordre de marxa
9 març 2006, 22:08
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Sense res de nou segueixen passant els dies, augmentant cada dia la intranquil.litat en veure que anem quedant més pocs i d'un moment a l'altre espero sentir-me cridat per marxar.

Desprès de sopar com cada dia faig cap a l'estació, amb l'esperança de veure a l'Amèlia, però és una mica impossible pel difícil que és viatjar amb la nena tan petita. Però la il.lusió que em faria m'ho fa esperar.

Un tomb per la Rambla de Morell, on els més joves fan xivarri amb les noies del poble i a dormir.

[@more@]



Comentaris tancats a 12 de juliol 1938, a Morell esperant ordre de marxa


11 de juliol 1938- Carta de casa
9 març 2006, 21:57
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Per fi rebo carta de casa, la llegeixo no sé quantes vegades, desprès de dinar escric altre volta a l’Amèlia. És l’únic consol que tinc, mentre escric em sembla com si em trobes junt a ells. Avui ha passat el dia sense adonar-me’n

[@more@]

Comentaris tancats a 11 de juliol 1938- Carta de casa


10 de juliol 1938, la vacuna antivirica
9 març 2006, 21:51
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Ens apliquen la primera dosis de la vacuna antivírica i per aquest motiu ens donen festa, que aprofito per anar a voltar pels poblets que hi ha pel voltant, que son molts i al vespre cap a l’Estació a saber el que ha succeït a Barcelona.

[@more@]

Comentaris tancats a 10 de juliol 1938, la vacuna antivirica


9 de juliol 1938- Cada dia més sol.
9 març 2006, 21:29
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

A primera hora me assabentat que la nit passada marxà tota la 225 brigada. Ho sento moltíssim perquè no he pogut acomiadar-me del company Gil. Avui he arribat fins a un poble veí, Pobla de Marrufet, i sempre pel mateix -buscant menjar- pels voltants n’hi ha d’altres procuraré anar-hi.

Estant formats pel sopar han dit que tots els que siguin treballadors de la terra que és presentin per marxar a la nit, entre d’altres s’hi apunta en Peris. Cada dia més sol!

En el tren d’avui han vingut alguns familiars d’altres soldats. Si pogués venir l’Amèlia!! Però com?. En la carta d’avui li prego em contesti aviat , perquè encara no he rebut cap carta d’ençà que soc aquí.

[@more@]

Comentaris tancats a 9 de juliol 1938- Cada dia més sol.


8 de juliol 1938, segueixen marxant companys
9 març 2006, 21:22
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Durant la nit passada han tocat llamada, tot seguit han passat per les companyies amb unes llistes, els components de les quals els fan agafar tots els "trastos" i amb camions marxen cap al front. Primer esglai . Ara ja sé com ho pelen.

El dia sense novetat, cap allà a les deu en marxen uns quants més, que els han cridat abans de sopar.

[@more@]

Comentaris tancats a 8 de juliol 1938, segueixen marxant companys


7 de juliol 1938- El tren de Barcelona
9 març 2006, 2:14
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Passo el dia igual que ahir, un xic més negre.

Cap a quarts de nou del vespre acostuma a passar un tren que ve de Barcelona i la majoria dels soldats es desplacen a l’estació. Hi he anat amb en Gil. Durant els breus moments que s’atura tothom pregunta si han bombardejat i on. Sabent això sembla que quedis més tranquil.

[@more@]



6 de juliol 1938- la situació ha canviat.
9 març 2006, 1:46
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

A les set del matí han tocat diana. Em llevo. Per rentar-me he d’anar a la font, tot seguit a formar pel cafè -aigua bruta-. A continuació toquen a formar i per companyies a fer la instrucció cap a les afores del poble.

Fem alto a les 11 i mitja, i fins a les 3 que tornem a formar. Desprès de dinar ho aprofito per tornar a escriure a casa. Ho necessito perquè em sento sol. Desprès altre vegada a fer instrucció fins a les 6, a sopar i a passejar la gana fins a les 9 i mitja que toquen silenci.

Voltant pel poble he trobat al company Gil, pertany a la Brigada 225, fa dos dies que ha arribat, també espera l’hora. Prometem veure’ns cada dia.

Vaig donat-me compte que la meva situació ha canviat per complert, els sergents que manen les companyies son la majoria murcians i no poden amagar la fòbia que senten pels catalans, molestant-los en gran manera sentir parlar en català. També hi ha una serie de tinents i capitans que només cal veure’ls, segons em diuen estan de descans del front o en convalescència d’alguna ferida lleu.

[@more@]

Comentaris tancats a 6 de juliol 1938- la situació ha canviat.


5 juliol 1938- sortida de Garraf ‘ingrés a la 42 Divisió a Morell
9 març 2006, 1:22
Filed under: 2- Del Camp d'instrucció al Front de l'Ebre

Ahir al vespre, serien prop de les dos quarts d’onze que van trucar a la porta, era l’esposa d’en Peris, venia a avisar-me de que a les 7 de la tarda havien marxat en tren, tots els del camp, sense saber on anaven i que m’hi presentes com més aviat millor. La nova ens deixa completament atordits. Com anar-hi?. Se m’ocorre tot seguit demanar a un veí si pot deixar-me el cotxe per anar al Garraf, ràpidament em vesteixo de soldat i m’acomiado dels de casa, amb la promesa d’escriure’ls així que em sigui possible.

El viatge l’he passat fent càbales del que passarà (fos a fer). Arribat al Camp em trobo la porta tancada, el recinte està completament fosc. Em despedeixo del xofer, recomanant-li digui a l’Amèlia que hem arribat bé i que ja escriuré. Aleshores vaig a donar la volta i entro per on fugíem quan convenia, Silenci absolut. Però en passar per on hi havia la 2ª Companyia em sembla veure-hi llum, entro i em trobo amb cinc companys que també els hi havia escapat el tren. Pel que em diu l’instructor que s’ha quedat de guàrdia n’han faltat uns cinquanta. Menys mal!.

Cap a la matinada ha vingut el Comandant del camp i ha dit que no havia donat parte de la falta, i que esperava que en el primer tren vindrien els restants i aleshores tots junts marxaríem a reunir-nos amb els altres. Durant la nit n’arriben alguns més, entre ells l’amic Diví, i en el tren del matí arribaren tots els que faltaven.

Cap a les vuit agafarem el tren, acompanyats de l’instructor, que ens digué que anàvem cap a Morell, on hi arribem en el moment en que començaren a passar llista. Ens ajuntem amb els altres. Ens distribueixen per companyies, els ferms procurem anar tots a la mateixa., Tot seguit i formats ens porten a un casal molt gran que serveix de caserna i comença la filiació, i van quatre!.

Procuro informar-me del moment en que visc i em diuen que acabo d’ingressar a la companyia de dipòsit de la 42 Divisió, 59 Brigada mixta, base Turia nº 3,C.C 15. En possessió d’aquestes dades escric tot seguit a l’Amèlia explicant-li tot el que ha ocorregut i de seguida toquen a ranxo. El dinar ha sigut molt fluixet, és el primer dia i ja enyoro Garraf, essent així que a les hores que he tingut lliures les he dedicades a buscar menjar i a conèixer els recons del poble, per si podia trobar alguna casa per anar a menjar, però ja he vist que era impossible, perquè tothom està tip de soldats. Continuament n’arriben i marxen tot seguit. Pel que m’han explicat és qüestió de pocs dies per marxar al front.Ja està bé !!

Prop de les set han tocat a sopar, també molt fluix i desprès lliures fins a les nou. Ara toquen retreta, desprès a dormir. Tot el poble està completament a les fosques, a dins de la caserna sols hi ha un fanal, que està al cos de guàrdia per si passa quelcom, la resta a les fosques.

Ja m’hi acostumaré.

[@more@]

Comentaris tancats a 5 juliol 1938- sortida de Garraf ‘ingrés a la 42 Divisió a Morell



css.php